• Imprimir

Entrevista: Muriel Barbery L'escriptora francesa obté un èxit inesperat amb la novel·la 'L'elegància de l'eriçó', sobre una portera, una nena i un misteriós japonès

"Mostro com surten de la solitud dues persones"

Ramon Palomeras

Muriel Barbery ha decidit anar-se'n al Japó per passar desapercebuda després de l'èxit de la novel·la al seu país
ÁLVARO GRACIA

L'eriçó és un petit animaló que sol enrotllar-se sobre si mateix i rodolar. Però a L'elegància de l'eriçó (Edicions 62 i Seix Barral), l'animalet s'ha convertit en una bola de neu que no para de créixer. A França ja ha superat el mig milió de vendes i ha superat fins i tot Les benignes (Quaderns Crema), de Jonathan Littell. Muriel Barbery (1969), la culpable de l'enrenou, s'ha tret de la màniga una estranya novel·la filosòfica i burlesca. Al número 7 del carrer Granelle, un immoble burgès de París, res és el que sembla. Renée, la portera, prefereix amagar-se rere els estereotips. Paloma té 12 anys i amaga una intel·ligència extraordinària. Ja ha entès l'absurditat del món i la vanitat dels éssers humans i només pensa a suïcidar-se. Totes dues porten una vida solitària mentre s'esforcen per vèncer la desesperança. Però l'arribada d'Ozu, un japonès misteriós, propicia la trobada de dues ànimes bessones. Juntes descobriran la bellesa de les petites coses i la màgia dels plaers efímers.

Com corre l'eriçó, eh?

La veritat és que no m'ho esperava. És un llibre bastant llarg. Em feia por que el munt de reflexions no acabessin de convèncer... No ho acabo d'entendre. Potser té a veure amb la diversitat temàtica: a alguns els deuen interessar els passatges filosòfics, a altres les dissertacions sobre art, cinema... A altres potser els personatges, la història o l'absurditat de la vida.

Renée ja apareixia a La golosina, la seva primera novel·la.

Tot plegat ha estat fruit de l'atzar. Un dia el llibre va caure de la lleixa i en agafar-lo vaig observar que havia quedat obert a la pàgina on apareixia Renée, que, no s'ha d'oblidar, només sortia en dues pàgines. De sobte, vaig recordar unes paraules de l'editor, que m'animava a fer parlar la conserge com si fos una princesa i no segons el seu estereotip. Excitada, vaig començar a escriure el diari d'una conserge amb gustos, diguem-ne, peculiars. I és cap al final que creo el personatge de Paloma. Però el meu marit m'encoratja perquè li doni més protagonisme. Al final l'obra acaba sent pràcticament un doble monòleg interior en què les reflexions desenganyades de Renée alternen amb el diari íntim de Paloma.

En què es basa l'elegància de l'eriçó?

Renée la té; per fora està recoberta de punxes, una veritable fortalesa, però per dins té el mateix refinament senzill dels eriçons, que són animalons falsament indolents, tremendament solitaris i terriblement elegants.

És conscient que una conserge així costa de trobar.

Quan escric, se me'n fum si pot existir o no. Intento fer versemblant l'inversemblant. Crec que pot existir. Però un personatge així roman en l'anonimat perquè la societat no el valora.

Per ser feliç s'ha de viure amagat?

No és ben bé així. És cert que viuen amagades, però és una defensa dels altres. De mica en mica van sortint gràcies a l'amor, l'amistat i l'art.

I vostè? Viu amagada?

No! Visc discreta. És diferent. Però ara per desgràcia m'és difícil. Per això no he concedit entrevistes a la televisió. I des de fa tres mesos he deixat de concedir entrevistes als mitjans escrits al meu país. No vull ser coneguda. Que parlin del llibre. Ja se n'ha parlat massa, de mi. Per això me'n vaig al Japó tot l'any vinent, per passar desapercebuda.

Pel que es desprèn de la novel·la, no té gaire simpatia pels rics...

No tots els rics són tan antipàtics i odiosos com a la novel·la. Es tracta d'una sàtira. Els he agafat perquè em resultava divertit. Em ric dels defectes dels burgesos. És el decorat per mostrar com dues persones surten de la solitud, per fer ficció sobre la bellesa.

On neix aquest pessimisme sobre la vida que traspua l'obra?

La vida és una merda. Per això escric. No pretenc millorar el món, però sí aportar una mica d'esperança.

Per buscar l'eternitat, cal estar sol?

Certament. És el problema de Renée. Disfruta dels seus instants d'eternitat, però n'ha de pagar un preu: moments de tristesa i solitud. Per a mi, la qüestió seria una mica de formatge i una mica de postres.