• Imprimir

A part del fons per al català, la nova llei del cine decep: Mediapro se sent marginada, els exhibidors hi estan del tot en contra i tothom hi troba a faltar les noves tecnologies

Cine fora de la llei

Bernat Salvà

Sílvia Munt durant el rodatge de la seva darrera pel·lícula, 'Pretextos'. La nova llei de cinema es proposa reforçar els ajuts a la producció cinematogràfica
ARXIU

"La llei del cinema exclou Mediapro dels ajuts, i això em sembla absolutament injust". Jaume Roures, president de la productora catalana, expressa així la seva disconformitat amb la llei del cinema espanyol que dijous que ve es votarà al ple del Congrés.

"Els beneficis dels ajuts -explica Roures- són per a les productores independents, que no depenen d'una televisió. Però si és a l'inrevés, si com a productora has arribat a controlar una cadena de televisió, com és el nostre cas, també quedes exclòs de la categoria de productores independents".

El sector cinematogràfic català s'expressa amb reserves i té opinions diverses sobre la nova llei. Hi ha postures que van des de la dels exhibidors, que s'alineen amb els de la resta de l'Estat i expressen el seu rebuig frontal al text, fins a les associacions de directors i guionistes, que la veuen amb bons ulls, però amb algunes reticències.

En general, els representants del sector cinematogràfic català consultats per l'AVUI han coincidit a assenyalar que és una llei que no mira cap al futur, que no regula ni té gaire en compte els enormes canvis tecnològics que viu la indústria.

La posició més crítica amb la nova llei la manifesta Roures, que, a més del criteri per atorgar ajuts, en critica altres punts, com la quantia de les subvencions: "No pot tenir les mateixes ajudes una pel·lícula que ha costat 1,5 o 2 milions d'euros que una que en costa 20".

"No és una llei nova"

Per al productor, "això no és una llei nova, és la mateixa que ja existia". "No hi ha diferències qualitatives en res, ni té res a veure amb el desenvolupament del cinema, amb les pel·lícules que s'estan fent ara. No hi ha cap canvi significatiu, res que la situï al segle XXI. No hi ha ni una paraula sobre la producció en alta definició o en digital. No es parla que les televisions públiques promoguin les TV movies".

Com a única cosa positiva, en destaca el fons paral·lel d'ajuts per a les produccions en català, gallec i basc. "És l'única diferència qualitativa respecte al que ja hi havia", diu el president de Mediapro, que actualment té en cartell, a punt d'estrena o en producció tretze pel·lícules, entre les quals Vicky Cristina Barcelona, de Woody Allen. Des del 2001, l'empresa ha produït èxits com Salvador i Los lunes al sol, i ha estrenat una vintena de films.

Els altres productors

Xavier Atance, president de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), no vol entrar en valoracions sobre la darrera versió del text de la llei, perquè "a data d'avui [divendres passat] no sabem quines esmenes s'han acceptat". En contraposició a l'opinió de Jaume Roures, ressalta de la llei "que reconegui la figura del productor independent, que no ha d'estar relacionat amb cap mitjà de comunicació, sobretot amb les televisions; l'aportació que han de fer al cinema les cadenes privades, que són, recordem-ho, per concessió pública, ha de ser dedicar part dels beneficis al cinema". "No és cert que aquesta sigui una llei per als productors", afegeix Xavier Atance, que també en critica la poca visió de futur: "No pot ser que no parli de les noves tecnologies".

Les altres dues associacions de productors catalanes, Barcelona Audiovisual i l'Associació de Productors Independents de Catalunya, també han estat consultades, però no han volgut opinar sobre el tema.

La posició dels directors

Joaquim Oristrell, president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya, també hi troba a faltar previsió de futur: "És una llei molt de present i una mica de passat, però passa molt per sobre de les noves tecnologies". La veu en general "positiva per a la indústria catalana", però també remarca que "no m'interessa tant el tema dels diners com el fet de l'existència d'una llei; era molt estrany que una indústria com la del cinema es mogués per decrets llei que depenien de qui estava al govern". No creu que afecti la feina dels "directors com a creadors", però els pot ajudar amb les mesures que els protegeixin de la competència del cinema nord-americà.

Els guionistes

Albert Plans, president dels Guionistes Associats de Catalunya (GAC), diu que des de la seva entitat "no veiem gens clar el que diu [la llei] sobre què es considera pel·lícula espanyola, perquè la llei de propietat intel·lectual considera com a autors el director, el guionista i el músic, i ara s'hi afegeix el director de fotografia". Això pot alterar si una pel·lícula té dret o no a subvenció, i "obre la capsa dels trons sobre l'autoria de l'audiovisual". Plans destaca com a cosa positiva el fons específic per als films en català, gallec i basc, perquè "no pot ser que els guionistes no puguem fer coses en català", però diu que "també s'hauria de fer un sobreesforç per donar suport a la distribució i l'exhibició en català, a més de la producció".

Crítiques dels exhibidors

Per la seva banda, el Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya fa seves les crítiques de la Federació Espanyola de Cinemes (FECE), a la qual està associada. En una dura nota feta pública, la FECE afirma que "el sector de l'exhibició segueix sent ignorat i criminalitzat per una llei que no limita l'abús de les majors americanes, ni compensa les sales per la regulació de quota de pantalla".