• Imprimir

Peter Brook porta a Temporada Alta 'Fragments', cinc peces curtes de l'autor irlandès que ens mostren la cara menys pessimista d'un dels genis del segle XX

La llum de Beckett

Andreu Gomila

L'actor Marcello Magni carregant sacs a la peça 'Act without words II', una obra breu per a mim inclosa dins d'aquests 'Fragments'
PASCAL VÍCTOR

"Beckett és vist normalment com un autor pessimista, però Peter Brook investiga la possibilitat de la llum". L'actor italià Marcello Magni sap que Fragments no és una obra qualsevol. Ell, amb el belga Jos Houben i la grega Kathryn Hunter, donen vida al nou muntatge del formidable director anglès Peter Brook al voltant del seu amic Samuel Beckett. Brook ha fusionat en una sola obra quatre peces breus i un poema llarg de l'autor irlandès. I ha buscat una cosa no gaire habitual en el premi Nobel de literatura de 1969, el que Magni anomena llum i que podríem traduir per vitalisme. L'actor recorda que, durant els assajos, Brook els deia que "Beckett estimava l'humor". Per això, tot i l'essencialisme i duresa de Rough for theatre I, Rockaby, Act without words II, Come and go i el poema Neither, els intèrprets no s'estranyen si senten riure la platea.

Houben, de fet, veu aquests Fragments com un resum de tot el que amoïnava Beckett, alhora que també podem escoltar la síntesi d'algunes de les seves grans obres. A Fi de partida, per exemple, els anomenats Clov i Hamm perden part de la seva personalitat a Rough for theatre I per dir-se A i B. Si a la peça convencional tenim al davant un jove i un home gran, tan inseparables com farts l'un de l'altre, a la que es podrà veure avui al Teatre de Salt dins el Festival Temporada Alta se'ns presenten un cec i un invàlid. Per a Magni, en definitiva, són els dos pallassos de la Commedia dell'Arte, el tràgic i el còmic.

Com un concert

Houben compara la composició beckettiana feta per Brook amb un "concert amb cinc moviments", en els quals autor i director investiguen "la possibilitat o no de les relacions humanes, parlen de l'absurd de la vida diària, de la rutina". L'actor explica que en aquestes cinc peces breus Beckett demostra "la compassió que sentia per l'home" i "grata al darrere de la quotidianitat per veure què hi ha de veritat". Els seus personatges són extrems, homes i dones perduts dins la immensitat del món. I sí, és pessimista, però depèn del punt de vista. Houben justifica Beckett: "Després de la catàstrofe de la Segona Guerra Mundial, l'optimisme era molt fàcil, i algú havia de fer les correccions, veure què hi ha".

La crítica londinenca i la parisenca han situat aquests Fragments com un dels millors muntatges de Brook dels últims temps. I parlen d'aquesta capacitat d'il·luminar el pessimisme de Beckett i, sobretot, de la capacitat interpretativa dels actors, molt a prop del clown. Magni, però, discrepa. "No som clowns: Peter Brook ens va demanar que no actuéssim d'una manera convencional, que no havíem de ser realistes però sí versemblants. Hem buscat la veritat del personatge, no el clown", diu l'actor italià.

Expressivitat

Tant Magni com Houben i Hunter és la primera vegada que participen en un muntatge de Brook. Provenen de la companyia anglesa Théâtre de Complicité, de la qual Magni és un dels fundadors. El trio d'actors és perfecte per a aquestes peces, que requereixen molta expressivitat -Act without words II és per a mim- i seduir l'espectador a través de la interpretació. Treballar amb Brook, diuen, els ha canviat la manera de veure moltes coses.

Des de fora, es pot tenir la sensació que l'escenari fundat per l'anglès el 1974 a París, Théâtre des Bouffes du Nord, pot ser una mena de fàbrica de produir espectacles, sobretot si tenim en compte que Brook té ja 82 anys. Houben ho desmenteix totalment: "És com un jove molt vital. Sempre canvia alguna cosa perquè potser aquell dia plou o fa sol". Magni afegeix que "mai no s'encara a un projecte amb una idea preconcebuda, sinó que està molt atent a tot el que passa als assajos, a qualsevol petit esdeveniment".

Al Temporada Alta el coneixen bé, Brook. I fent Beckett, com el 2004, que va portar-hi Dies feliços. L'any passat, però, va tornar-hi amb Sizwe Banzi est mort. I anteriorment hi hem vist, entre d'altres, La costume i The Mahabharata. Fragments forma part del Cicle Beckett del festival, que va engegar l'alemany Martin Wuttke amb un aclamat Primer amor. Ens haurà faltat per raons de salut Rick Cluchey fent Krapp: última gravació, amb el muntatge ideat per l'irlandès. Però ens quedaran a la retina, ja ho veuran, aquests Fragments. No s'ho perdin.