Laurent Tirard ens mostra un Molière jove, frustrat i ple d'energia al seu últim film, Las aventuras amorosas del joven Molière, que arriba avui a les nostres pantalles. Ens diu que ha volgut desmitificar-lo tot allunyant-se del film d'Ariane Mnouchkine de 1978. Sí, és una comèdia que ens ofereix una cara poc coneguda del dramaturg francès del segle XVII. Romain Duris, Fabrice Luchini i Laura Morante protagonitzen el film.
Com va fer Molière en la seva obra dramàtica, ¿vostè ha volgut mesclar hàbilment comèdia i tragèdia?
Sí. Com tothom, vaig estudiar Molière a l'escola. Quan vaig començar a llegir-lo de veritat i a investigar la seva vida, el que em va cridar l'atenció va ser descobrir que en els seus inicis volia dedicar-se a la tragèdia, que estimava la tragèdia, tot i no tenir-ne talent. Finalment va trobar una manera de decantar-se cap a la tragèdia a través de la psicologia, tot conduint-la cap a la comèdia. Molière va inventar una nova forma de comèdia. Penso que tothom que fa comèdia sovint pateix perquè vol que se'l prenguin seriosament. I Molière va trobar una bona manera de fer les dues coses, és a dir, de parlar lleugerament de coses greus i serioses.
Per què la farsa, la comèdia, està més mal vista que la tragèdia?
Sovint la comèdia és vista com una cosa lleugera, com el plaer d'un moment. D'entrada és un plaer. I crec que trobem la influència de la religió, que ens diu que cap plaer és bo i que, en canvi, quan patim, està bé. Aleshores la tragèdia, si ens fa patir, és més noble que la comèdia. En l'Antiguitat, però, la comèdia era igual a la tragèdia, potser fins i tot superior. La tragèdia parla de la mort i del nostre arrelament al món material i de les nostres dificultats per acceptar el fet que la mort ens separarà del món material. Mentre que la comèdia és una celebració de la vida i ens convida a separar-nos del món material.
¿Ha volgut desmitificar la figura de Molière amb aquesta comèdia?
He volgut fer-lo modern, abocar-hi una nova mirada. Quan pensem en Molière, sobretot a França, ens imaginem un home gran, intel·lectual, torturat. Jo, en canvi, volia mostrar un Molière jove, fogós, apassionat, sexi, fins i tot. Sobretot volia fer-lo més accessible al públic contemporani.
Què hi ha de veritat i de mentida en la seva pel·lícula?
Només el principi i el final. Efectivament, Molière feia tragèdies, i va fer fallida, perquè era un tràgic molt dolent. I és veritat que va ser empresonat. Quan va sortir de la presó va desaparèixer durant sis mesos. I ningú no sap què va passar. Quan vaig descobrir això va ser perfecte per a mi. El que volia era fer una metàfora sobre la creació a través d'una trobada imaginària entre l'autor i els seus personatges.
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |