• Imprimir

Crítica* pop

Sempre brillants

David Broc

Mishima tenen la gran virtut de cantar en català amb un discurs musical que, en comptes de beure dels referents més previsibles, carrinclons i estàtics dels 70 i els 80 de què s'ha alimentat una gran majoria de formacions d'aquí, prefereix buscar la inspiració en gent com The Magnetic Fields, Arab Strap, Tindersticks, The Go Betweens, The Divine Comedy o Babybird. Noves estètiques, noves idees i noves sensibilitats del tot necessàries per aportar llum, gust, criteri i sentit de la contemporaneïtat a una escena sonora que, en un món just, hauria de rendir-se als peus d'aquesta formació barcelonina i que, en canvi, no la valora com cal.

Dijous, en la presentació oficial del seu nou i excel·lent àlbum, Set tota la vida, David Carabén i companyia van tornar a demostrar que el dia que no hi siguin els trobarem encara més a faltar. El pop-rock català i en català no ens té acostumats a oferir-nos tanta qualitat, ambició, sensibilitat ben entesa, inspiració poètica i bagatge cultural en un mateix producte. I tampoc en una proposta en directe tan sòlida, càlida i punyent com la seva. En una horeta magnífica, el quintet va oferir un repàs força acurat d'aquest darrer treball, que aposta per un gir més pop i guitarrer que el seu predecessor, i també va recuperar algun dels seus grans hits, i tot plegat presentat sempre amb aquesta modèstia irònica d'un Carabén que és plenament conscient que si fos anglès i enregistrés en algun segell britànic podria viure amb tota normalitat de les seves creacions. Esplèndid concert d'un grup que té els millors arguments possibles per sortir sempre ben parat dels directes: una col·lecció de cançons emocionants, brillants i perdurables. Mishima són enormes.

*

Mishima,

RAZZMATAZZ 3

8 DE NOVEMBRE