• Imprimir

Entrevista: Cate Blanchett L'actriu australiana torna a regnar a 'Elizabeth. La edad de oro', on Jordi Mollà es posa en la pell de Felip II

"L'edat no és una barrera; evoluciono com a actriu"

Ramon Palomeras

L'oscaritzada Cate Blanchett s'ha tornat a posar en la pell d'Elisabet I nou anys després d''Elizabeth. La reina virgen'
GREG WILLIAMS

El poder sempre atrau. I si no que li ho preguntin a Cate Blanchett (38 anys). El 1998 va assolir l'Olimp amb Elizabeth. La reina virgen. La pel·lícula li va valer un Globus d'Or i el reconeixement internacional. Ara, passats els anys, s'aferra encara amb més força que mai al poder a Elizabeth. La edad de oro, la segona part de la trilogia que continua comandant el director Shekhar Kapur, al cinema a partir d'avui. En aquesta ocasió a la reina se li acumula la feina. Per una banda hi ha la trama èpica en forma de guerra contra el catolicisme extrem de Felip II (Jordi Mollà); per l'altra, el viatge íntim d'una dona que veu passar els anys amb l'única companyia del seu fidel col·laborador Sir Francis Walsingham (Geoffrey Rush). Però en aquesta ocasió Elisabet I sembla més vulnerable davant sentiments com la passió, encarnada en un atractiu pirata anomenat Walter Raleigh (Clive Owen).

Veig que el poder l'atrau?

[Rialles] El que em va convèncer per tornar a donar vida a Elisabet I va ser el fet de descobrir fins a quin punt era diplomàtica i intel·ligent com a dona i com a monarca, quan actualment el que més fallen són precisament les idees. I per sobre de tot, la seva mala llet.

Però no té un cor de ferro...

No estem davant una dona enamoradissa. No és una passió vital de joveneta. És un amor més melancòlic. De fet, lluita per evitar l'atracció. Estem davant un enfrontament amb ella mateixa emocionalment. No oblidem tampoc que en aquella època mantenir relacions sexuals era perillós a causa de les malalties i davant del risc d'un embaràs. D'altra banda, què li podria oferir el matrimoni si ja ho tenia tot?

Sembla que li inspira respecte.

Aquesta dona estava avançada al seu temps. És l'exemple de com les dones poden ser independents, lliures i intel·ligents. Créixer en un món d'homes i governar en un món d'homes. No creia en el matrimoni, va esmerçar tots els esforços a governar el seu país... I encara estem igual. Les dirigents continuen essent més discutides i jutjades que no pas ells.

A la primera part, vostè era igual d'inexperta que la reina. Ara, com la monarca, es troba en un moment àlgid de la seva carrera.

Aleshores jo era maca, jove i amb moltes esperances. Ara, com diu Geoffrey Rush, sóc com totes les Elizabeth del cinema; semblo una truita de riu amb una perruca vermella. Però certament a les sis del matí quan em llevo, em sento així. [rialles]

Sembla que els personatges reals li porten sort. Elizabeth la va donar a conèixer; la interpretació de Katherine Hepburn a El aviador li va valdre un Oscar i enguany ha estat guardonada amb la Copa Volpi de Venècia per posar-se en la pell de Bob Dylan a I'm not here.

Sí, són tres personatges reals amb caràcters extremadament complexos que em permeten investigar i obrir-los al món. Els meus amics em deien si estava boja. Elisabet, Dylan... Però tenia l'esperança que cadascun d'ells trobaria el seu públic. Però sincerament; jo no he fet res.

Alguna cosa deu haver fet per merèixer els guardons, no?

Simplement treballar amb Scorsese, Kapur i Haynesx.

Però l'Oscar li deu haver canviat la vida, no?

El pitjor de guanyar un Oscar és que t'ho creguis massa. Hauria d'implicar nous desafiaments i intentar millorar.

Per cert, quin dels tres directors prefereix?

Scorsese. En treballar amb ell t'adones del teu lloc en la història del cinema. Té una passió que et contagia i viu molt enfocat cap als actors.

Però també ha treballat amb Jim Jarmusch, Barry Levinson o Sam Reimi.

Però sense sort. Pel que sigui els films no van assolir la repercussió merescuda. Són grans directors i jo poso la mateixa energia tant en una cinta gran com petita, però... mai se sap. L'atzar també juga.

En un tres i no res s'estrenarà el nou lliurament d'Indiana Jones.

No en puc dir res. Spielberg ha imposat un secretisme absolut.

Vostè es va iniciar en el teatre. Hi tornarà?

Al gener em faré càrrec juntament amb el meu marit [l'escriptor australià Andrew Upton] de la direcció artística de la Companyia de Teatre de Sidney. El teatre i el cinema no són àmbits excloents.

Per cert, no li fa por acostar-se als quaranta en el món despietat de Hollywood?

És un mite tot plegat. L'edat no és una barrera; evoluciono com a actriu.

No m'estranya que no es preocupi; es conserva de meravella...

Passo. No tinc en compte res del que diuen sobre el meu físic. Que si sóc maca, elegant...