"Gent en estat creatiu pur". El cineasta Joan López Lloret defineix així els Hermanos Oligor, dos artistes que treballen amb titelles, autòmats i joguines metàl·liques que han construït a partir de material de reciclatge. Quan amb la coguionista Amanda Baqué Subirós els van descobrir, "ens vam quedar absolutament al·lucinats", recorda. Durant tres anys, s'havien tancat en un soterrani de València per crear un món d'artefactes metàl·lics i titelles que es va convertir en l'espectacle Las tribulaciones de Virginia, que des de fa uns anys volta per tot Europa.
Joan López ha coescrit amb Amanda Baqué i ha dirigit un documental sobre aquests dos artistes i el seu espectacle. Amb el títol d'Hermanos Oligor, el film s'estrena als cinemes demà passat. El director destaca que, en alguns casos, el seu documental ha tingut un efecte similar al de l'espectacle: "Tot i que són diferents, hi ha gent que surt plorant, o que li ha tocat alguna fibra sensible". Creu que això passa perquè el documental parla de "l'essència de l'espectacle dels Hermanos Oligor". A diferència de tants aspirants a artistes, "ells no busquen la fama o els diners, no tenen cap objectiu, són gent en estat creatiu pur".
L'altre motiu pel que creu que desperta emocions a l'espectador és que "et fan mirar el teu món infantil amb els ulls d'adult, i et permeten recuperar emocions infantils". Joan López capta un d'aquests moments en el documental quan un dels germans, assegut davant els seus artefactes i titelles, demana una cosa als espectadors del teatre: que comparteixin el record d'algun moment en què van sentir que deixaven de ser infants per convertir-se en adults.
Senen i Jomi, els germans Oligor, s'han negat sempre a concedir entrevistes. Però a base de perseverar, de lluitar amb la mateixa insistència amb què els dos germans van crear el seu món, Joan López va aconseguir que parlessin davant les càmeres. També va poder filmar-los al soterrani. El documental està enregistrat també durant les seves actuacions a València, Barcelona (al Teatre Lliure) i Berlín. Recull el procés creatiu, les opinions dels germans i de la gent que els han conegut, explica com un món privat va esdevenir un espectacle itinerant, i recull les impressions del públic que l'ha vist. "Les arts escèniques han entrat en una dinàmica de prêt-à-porter", diu Marcel·lí Antúnez al documental. Aquest espectacle, en canvi, "parla de coses oblidades que hi havia als calaixos personals de l'interior de cadascú", diu un altre dels entrevistats.
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |