• Imprimir

'El hombre de arena' se situa en un psiquiàtric durant el franquisme

Amor i bogeria

Bernat Salvà

Mateo (Hugo Silva), un músic tancat injustament en un centre psiquiàtric que somia amb la llibertat
SONY

Captaires, homosexuals, rodamons, dissidents polítics... La ley de vagos y maleantes no feia distincions i s'aplicava, durant el franquisme, per detenir tota aquesta galeria d'indesitjables. Molts d'ells anaven a parar a hospitals psiquiàtrics. És en un d'aquests centres, a finals dels 60, que el guionista i director José Manuel González-Berbel ambienta el seu primer llargmetratge de ficció, El hombre de arena, que s'estrena divendres que ve.

"La ley de vagos y maleantes em permet situar una història d'emocions en un lloc atípic, però real", va explicar ahir a Barcelona González-Berbel. Abans d'escriure el guió es va documentar sobre els centres on es tancava gent com Mateo, interpretat per Hugo Silva, que no ha comès altre delicte que tocar la gaita al carrer. "Em vaig documentar molt -diu el director-, però em vaig poder prendre certes llibertats, perquè els centres canviaven molt d'una província a l'altra".

La gaita i la música folk d'aires cèltics de la banda sonora contrasten amb els paisatges i accents extremenys de la història. El director va rodar a Extremadura només perquè és on va trobar més facilitats i ajuts, i volia un instrument "que es pugui sentir a molta distància". El que realment li interessa és la història d'amor entre Mateo i Lola (María Valverde), vista a través dels ulls de Carmen (Irene Visedo) i amb El Francès (Samuel Le Bihan) com a tercer en discòrdia.

El televisiu Hugo Silva (Los hombres de Paco) va propiciar presències i preguntes inesperades a la roda de premsa d'ahir, com si algunes fans s'haguessin assabentat de la seva visita a Barcelona. "La fama és molt incòmoda -va dir, responent a una de les preguntes-, però l'hem d'acceptar i portar amb sentit de l'humor".