• Imprimir

Entrevista: Judd Apatow El director del moment a Hollywood estrena 'Lío embarazoso', una comèdia irreverent sobre un embaràs no desitjat

"Les bones comèdies parlen de perdedors"

Àlex Vicente

Judd Apatow ha triomfat en el món de la comèdia com a productor, guionista o director de 'Virgen a los 40', 'Supersalidos' i 'Lío embarazoso'
SUZANNE HANOVER / UNIVERSAL

Judd Apatow és l'home del moment a Hollywood. Productor i guionista d'una vintena d'èxits en l'última dècada, es va llençar a la direcció amb Virgen a los 40, que va aconseguir crítiques inusualment bones per a una comèdia gamberra. Acaba d'estrenar a les nostres pantalles la seva segona pel·lícula, Lío embarazoso, que coincideix a la cartellera amb la molt exitosa Supersalidos, que Apatow, tan senzill i simpàtic com els films que fa, ha escrit i produït.

Les seves pel·lícules parlen de perdedors, d'idiotes i de freaks. Com explica que els seus personatges tinguin tan bona química amb l'espectador?

Totes les bones comèdies parlen de perdedors. No crec que es pugui fer una bona comèdia amb un paio guapíssim que no té cap defecte ni problema. Si observem la història del cinema, les comèdies sempre han parlat d'inadaptats, com Chaplin, Buster Keaton, Woody Allen o Bill Murray. D'altra banda, m'agrada donar el missatge que els perdedors se n'acabaran sortint algun dia, perquè jo també ho he viscut. El secret del meu èxit és la sinceritat.

En aquest sentit, Lío embarazoso sembla una pel·lícula més personal i adulta, menys interessada a fer riure amb acudits grollers que Virgen a los 40.

Quan vaig rodar Virgen a los 40 estava molt nerviós. Com que va funcionar tan bé, vaig decidir que tenia dret a fer alguna cosa més personal. Em van influenciar cantautors com Warren Zevon, que abans de morir va fer un disc confessional que em va impressionar molt. Se sol dir que el millor regal que pots fer als altres és compartir les teves experiències. Aquesta frase sempre m'havia semblat estúpida, però he descobert que és certa.

¿Vol dir que té la intenció d'abandonar la comèdia i dirigir pel·lícules més dramàtiques?

Tinc idees més dramàtiques al cap, però no sé si tindré la valentia d'escriure-les i de convertir-les en pel·lícula. En general intento que veure les meves pel·lícules sigui una experiència positiva. No necessito fer patir els espectadors per sentir-me un gran artista. A més, sempre acabo trobant el costat divertit de les coses, fins i tot quan són dramàtiques. Una de les meves pel·lícules preferides és La força de la tendresa, que parla de càncer i d'una família en estat de descomposició. La trobo divertidíssima.

En aquesta nova pel·lícula també sembla sentir-se més a gust que l'anterior pel que fa a la realització i a la tècnica.

És cert. Que avui sigui director ha estat una casualitat. Jo només volia ser actor de comèdia. Sé que no sóc naturalment bo, però he treballat molt per millorar. Fins i tot he vist Toro salvatge a càmera lenta! [riu].

Les seves pel·lícules aposten per la improvisació amb els actors. Com hi treballa?

D'entrada sempre treballo amb diverses càmeres alhora, com es fa a la televisió. No m'agrada filmar els actors per separat, perquè es perden reaccions molt espontànies que no es poden recrear. A Lío embarazoso ho podem veure a l'escena del restaurant, quan la protagonista li comunica al noi amb qui va tenir una aventura d'una nit que s'ha quedat embarassada. Intento buscar aquest tipus de naturalitat.

També ha donat papers a la seva dona i les seves dues filles. Ha dit que el guió s'inspira en baralles familiars. No li ha provocat cap problema conjugal?

La meva dona [l'actriu Leslie Mann, descoberta per Isabel Coixet] és molt valenta i no li ha important gens ni mica què dirà la gent. La pel·lícula s'inspira en la por que teníem abans de ser pares i en les baralles que solem tenir ara, que evidentment caricaturitzo i porto a un altre nivell. Pel que fa a les meves filles, he de dir que són actrius excel·lents! La petita ni tan sols sap llegir, o sigui que els vaig fer improvisar tots els diàlegs i després vaig canviar el text de la resta d'actors en funció del que elles s'inventaven.

La pel·lícula sembla molt transgressora, però també defensa la família tradicional i passa de puntetes sobre el tema de l'avortament. No ha volgut espantar el públic més conservador?

No es tracta d'això. La pel·lícula reflecteix el que penso. No trobo que defensar la família sigui conservador. I estic a favor de l'avortament, però en un cas com el de la pel·lícula jo també escolliria tenir el nen.