• Imprimir

LaCrònica

Entre coco i 'mojitos'

Teresa Bruna

Els actors de La Cubana van fer un xou vistós ahir a la cruïlla entre passeig de Gràcia i Gran Via
JOSEP LOSADA

L'any 1989, La Cubana estrenava Cómeme el coco negro al Mercat de les Flors amb un èxit espectacular que ben aviat el situaria entre els espectacles -musicals!- més insòlits i imaginatius que s'han fet mai. La companyia, que ja havia cridat força l'atenció amb les seves cubanades, va evidenciar l'altíssima qualitat que tenia com a caricaturista social fent un homenatge al món de la revista, al gènere ambulant i, sobretot, al teatre i als que el fan viure. 18 anys més tard i en ocasió dels 25 (ja 27) anys de la companyia, n'anuncien la reposició: "Volem celebrar aquests anys amb el públic oferint-li el nostre espectacle més emblemàtic", diu Jordi Milán, director de La Cubana. La companyia obre el Coliseum com a teatre: "L'hem adaptat a nosaltres, no el reconeixereu gens". Hi ha un parell de generacions que la van veure. Però n'hi ha una que puja que, per estrany que sembli, no té ni idea del que hi passa. I jo, que vivia a l'estranger, tampoc. Sentim a parlar d'una sorpresa que els ha ficat en algun problema en la gira que estan fent abans d'arribar a Barcelona. "Alguns s'han enfadat molt...", diu Milán.

Per a la presentació ens citen a la Gran Via xamfrà passeig de Gràcia. El petit escenari gairebé de circ del Teatro Cubano s'ha instal·lat en ple carrer, davant del monument al llibre. Un presentador ens posa en antecedents: "Ara que la Lina Morgan i la Norma Duval ja no treballen, és el moment de tornar". El noi demana disculpes pel sarau organitzat en ple centre. "Tenim un envelat molt maco, però el Sr. Hereu no ens l'ha deixat posar perquè el troba antiestètic. Ens ha proposat el Fòrum però allà no es pot clavar el tendal!". El noi continua parlant: "La companyia està a punt d'arribar, mentrestant, els diré que les entrades ja són a la venda i que anotin bé els horaris". Sembla que el problema podria haver vingut d'un dia que els horaris estaven malament. "No es pot entrar quan ha començat, és una revista amb cançons i no es pot fer soroll, saps nena?", puntualitza un avi. Algú insinua que, a l'entrada, hi ha un petit esqueix amb pirotècnia i que alguns veïns s'han queixat del soroll. Vet aquí que els que els molesta el soroll i el fred, sempre guanyen!

Un pintoresc minibús deixa anar un munt de vedets i plomes: Piluca Sotomayor, l'exòtica Silvana Mangueira, l'heroi de la canción española, Pepe Iberia, la supervedet francesa, Mimi Lumière... I els boys! Un tast de l'espectacle ens deixa clar que tornen a inundar la ciutat de revista, un gènere en desús que s'encarregava de fer circular uns temes musicals "preciosos i amb molt de sentiment que amb el Molino tancat i sense revistes enlloc es perdran per sempre". Són paraules d'una senyora que s'havia aturat a veure què passava. Arregladeta i amb pestanyes postisses més petites que les de debò, semblava no entendre la insistència de la premsa a fer-la parlar: "Però com voleu que sigui de La Cubana, jo, ja sóc gran! Però n'havia fet, de revista, al Paral·lel. Era molt guapa, eh? Fins i tot havia fet la prostitució. Ja no tinc edat de res de tot això, ara. Quan comencen?". La sorpresa és ella... o potser és que la realitat sempre supera la ficció? Tot plegat és La Cubana. I gràcies per tornar!