• Imprimir

El reconegut cineasta i humorista marroquí Saïd Naciri porta avui al Teatre Lliure '100% marocain'

El primer home a parlar del condó

Teresa Bruna

Saïd Naciri es passejarà avui pel Raval per veure els seus compatriotes i convidar-los al xou
TONI GARRIGA / EFE

El Teatre Lliure no oblida el seu origen de barri i manifesta sovint la voluntat d'obrir-se a tota mena de públics. Amb l'espectacle 100% marocain, de Saïd Naciri, reconegut actor còmic, escriptor, director de teatre i cinema, s'obrirà, sens dubte, a bona part dels marroquins que viuen a Barcelona. Naciri, popularíssim al seu país -l'han reconegut tot just arribar alguns àrabs que hi havia a l'aeroport- anirà a fer un tomb pel Raval per veure on i com viuen els seus compatriotes. Està segur que, tot i que no estan acostumats al teatre, molts voldran anar-lo a veure. Entre autògraf i autògraf els haurà d'avisar que no hi ha temps per pensar-s'ho: avui, única sessió. Queda dit per als catalans, també.

L'espectacle és el d'un humorista que canta cançons conegudes amb lletres canviades que es fiquen en tot i, si cal, belluqueja, mentre explica coses del seu país. "Som un poble molt contradictori: som més europeus que africans (estem a 14 km d'Europa!) i en canvi tenim un comportament molt diferent a causa de les tradicions i la religió".

Un gran amor al seu país

La seva gràcia i l'innegable amor que sent cap al seu poble fa que pugui dir coses que altres no han gosat. "Vaig ser el primer a parlar del condó. Jo era a la televisió i hi havia un programa sobre la sida. Em van demanar si voldria donar la meva opinió, improvisada. Vaig dir que sí, però només si em deixaven parlar del condó. Ells feia 4 hores que parlaven i ni l'havien esmentat. A l'endemà, en van parlar 8 mesquites!"

Al Marroc, com a molts llocs, de fet, si no surts a la televisió no ets conegut. I és, per tant, el lloc on la censura hi intervé més: no es pot parlar de sexe, ni de política i la religió és intocable. "I, vet aquí que són les coses que fan riure!", diu. Però la popularitat de Saïd li ha permès fins i tot fer un gag sobre el sacrifici d'Abraham. "Com que no tenia fills, representa que havia de degollar la dona. L'àngel em prometia que arribaria just a temps amb dos xais. Però com que els àrabs sempre arribem tard... A la meva dona no li va fer gràcia!

Exdirectiu bancari

Naciri prové d'una família humil. "Els pares et paguen els estudis amb gran sacrifici i esperen que, amb el fruit, els ajudis. Per això vaig fer una carrera administrativa i, paral·lelament, una d'artística". Explica que, sent director del banc, estava dinant amb uns executius alemanys. "El cambrer em deia «Salut, Saïd» i em feia petons. I la gent s'apropava a explicar-me coses perquè les digués als xous i a demanar autògrafs. Els alemanys no entenien res. En sortir, ens vam trobar de cara un pòster meu". Com tota doble vida, en va haver de deixar una. Va escollir el banc.