• Imprimir

LaCrònica

I tant que hi ha bolets!

Teresa Bruna

Els personatges dels Germans Grimm entren al bosc de la ma de Sondheim i guiats per Dagoll Dagom
PERE VIRGILI

"Tinc la fantasia d'estrenar algun dia en un escenari com aquest, amb un actor abraçat a un penja-robes dient-li que és el seu amor o mirant una bossa de plàstic amb delit com si fossin monedes d'or. És una cosa que sempre m'ha fascinat, algun dia ho faré".

Una mica, la fantasia de Joan Lluís Bozzo es va fer realitat, perquè tota la premsa era a la sala d'assaig de Dagoll Dagom per veure la presentació de Boscos endins, el musical que ell dirigeix i que Dagoll Dagom està preparant per a l'estrena al Teatre Municipal de Girona el 22 de novembre, dins del Temporada Alta. A Barcelona no vindrà fins al gener del 2008. "Però les entrades ja són a la venda, no us oblideu de dir-ho", suggeria l'Anna Rosa Cisquella, encarregada de la producció.

Boscos endins (traducció encertada de l'original Into de Woods) arriba als escenaris en català 20 anys després de la seva estrena a Broadway. "Estarem sols a la cartellera amb un musical català, però pensem que aquestes grans produccions s'han de fer en la nostra llengua. És un gran esforç, però és molt important fer-lo en aquests moments", diu Cisquella. Stephen Sondheim és l'autor de lletra i música. "La fusió entre la música i el diàleg és magistral, tot és un mateix impuls creatiu difícil de separar", explica Bozzo. La feinada l'ha tingut Joan Vives, director musical, que s'ha encarregat ell mateix de la traducció. Tota una filigrana perquè l'autor utilitza paraules amb una musicalitat concreta que ha de passar al català, "sense fissures".

A la sala d'assaig hi ha uns pals metàl·lics amb porexpan (els arbres del bosc!) i molta expectació: Dagoll Dagom no estrena cap musical des de Poe, però viu encara els banys d'èxit de les reposicions de Mar i cel i El Mikado. Sens dubte són un experts: "Sempre diem que el proper el farem més petit, però no ens surt", assegura l'Anna Rosa.

Boscos endins es basa en els contes dels Germans Grimm. Per a Bozzo, "un conte de contes, partint dels personatges que tenim a l'imaginari". No ens han volgut explicar gran cosa, però prou per entendre que no és una escenificació musical dels contes tal com els coneixem. En un petit tast que ens han ofert, hem vist un diàleg entre la Caputxeta Vermella (Anna Moliner) i la Ventafocs (Gisela); també entre el Forner (Josep M. Gimeno) i el Jan de les Mongetes (Marc Pujol) i una escena amb tots els personatges que, en un moment o altre, s'endinsen en la foscor i el misteri del bosc, "el subconscient", per a Bozzo. Hi ha una bruixa mudada i guapa (Mone), unes germanastres bessones cegues (Anna i Laura Ventura)... No hem vist el Llop, però sabem que és en Carlos Gramaje (en compensació, també és el Príncep de la Ventafocs). La coreografia i el moviment escènic és de l'Anna Briansó: "La meva il·lusió és deixar un segell nostre propi. El Mikado de Dagoll Dagom és diferent de tots. Espero que aquest també ho sigui".

Miquel Periel, que ha fet el càsting i és l'ajudant de direcció, ens convida a anar a buscar bolets. Pensem que ens faran arreplegar objectes del terra, però diu: "Són a la taula, ens els han regalat de Mercabarna". Home, Periel, que es trenca l'encant... Però que bons que eren!