El mateix equip que va estrenar al Grec del 2001 l'espectacle Euridice i els titelles de Caront presenta aquesta nit al TNC Saló d'Anubis o l'acadèmia de Lilí & Danté, una interessant òpera de cambra per a quatre veus i cinc instruments. Amb música de Joan Albert Amargós, llibret de Toni Rumbau, direcció escènica de Luca Valentino, escenografia de José Menchero i la gestió internacional de Dietrich Grosse, la companyia planteja una obra de doble registre que sota l'aparença d'un espectacle de màgia i cabaret s'enfronta al tema de la mort a partir de personatges de la mitologia clàssica.
L'espectacle, estrenat a Winthertur (Suïssa), s'inscriu dins la 12a edició del Festival d'Òpera de Butxaca, que va iniciar una segona etapa el 2004 després del tancament del Teatre Malic el 2002, on s'havia iniciat. Toni Rumbau es va associar amb Dietrich Grosse, ballarí alemany de l'escena barcelonina que havia fundat Lanònima Imperial, i després de parlar amb Amargós van decidir fer un canvi de rumb consistent a no tenir seu fixa i instal·lar-se dins de diferents espais i teatres de la ciutat. Rumbau explica que "ha estat un handicap, però ens ha permès obrir més el festival, poder créixer".
Rumbau té la concepció d'un festival basat en la creació de noves òperes, activitat inexistent al nostre país, on bàsicament només es representen clàssics. Un dinàmic Rumbau ens explica que enguany presenten quatre òperes noves dins el Festival: Saló d'Anubis; La Cuzzoni, esperpent d'una veu, a L'Auditori al novembre, amb música d'Agustí Charles i llibret de Marc Rosich, produïda a Alemanya i que es va presentar dins les activitats paral·leles a Frankfurt; Hangman, Hangman i The Town of Greed, a la sala Foyer del Liceu, amb música i llibret de Lleonard Balada, un compositor català que viu a Nova York; i a la Beckett, a finals de novembre, presenten Odola, amb composició i direcció musical de Jordi Rossinyol i text del poeta Albert Mestres.
Saló d'Anubis planteja al públic el tema de la incertesa davant la mort, latent, en un doble espai en què la vida i la mort s'emmirallen en el cabaret i la màgia, amb la col·laboració dels espectadors.
En ser un espectacle molt visual el paper de l'escenògraf Luca Valentino ha estat fonamental. També ha estat important l'assessorament del Mag Lari als cantants, que han de fer de mags. Rumbau ens diu que és un espectacle divertit i alhora dramàtic, és a dir, "la intenció és sorprendre el públic i mostrar-li els aspectes foscos de la vida. Vivim dins el camp de la mort, i l'ambigüitat del cabaret clàssic, sempre dual, alegre i tràgic, ens permet mostrar-ho".
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |