• Imprimir
• Enviar

Crítica* cinema

Cinema i teatre

Carlos Losilla

Amb Barcelona (un mapa) Ventura Pons vol fer una mena de síntesi de la seva carrera, almenys des que es va decidir a consagrar-la a dos objectius: l'adaptació de textos literaris i la crònica barcelonina. I sembla que l'obra teatral de Lluïsa Cunillé Barcelona, mapa d'ombres li ha vingut com anell al dit: s'hi superposen la història mítica i l'abstracció del present. Tot això en un to a mig camí entre la realitat i l'al·lucinació que li permet desplegar un ampli ventall de temes -del record obsessiu de la Guerra Civil a la decadència actual de la ciutat- a partir de la història d'una casa de l'Eixample, esdevinguda rusc simbòlic de la fauna urbana després de la seva fragmentació en habitacions de lloguer.

I aquí ve el primer problema, ja que aquest caire col·lectiu -encara que filat per la presència dels llogaters, un matrimoni ancià els secrets del qual van molt més enllà de la malaltia terminal del marit- em fa la impressió d'un catàleg prefabricat, com si en aquest sac hi hagués de caber tot: la perversitat de l'herència feixista, la solitud urbana, les formes marginades de la sexualitat, la immigració... És cert que això pot atribuir-se tant a la pel·lícula com a l'obra de teatre original, i que ni l'una ni l'altra tenen vocació realista, sinó que més aviat es presenten com un artifici, un mecanisme claustrofòbic gairebé irrespirable, però crec que les imatges de Barcelona (un mapa) no arriben mai a resoldre aquesta contradicció: deixant de banda els flaixos que pretenen airejar la trama i únicament aconsegueixen subratllar-la, em manca igualment una posada en escena una mica més rigorosa, capaç de crear un univers propi amb procediments no únicament de contingut, sinó també de forma.

*

Barcelona (un mapa). CATALUNYA, 2007. DIR.: VENTURA PONS. INT.: JOSEP MARIA POU, NÚRIA ESPERT, R.M. SARDÀ.