• Imprimir

El Centre d'Arts Escèniques de Terrassa porta al teatre per primera vegada un recull de textos de Jesús Moncada sota el títol de 'L'aigua' i amb direcció de Xicu Masó

El cafè de Mequinensa

Teresa Bruna

'L'aigua' és un mosaic a partir de l'univers literari del desaparegut Jesús Moncada, un creador incansable i polifacètic amb Mequinensa com a microcosmos
CRISTINA FORÉS

El Centre d'Arts Escèniques de Terrassa (CAET) engega avui la temporada amb l'estrena de L'aigua, una dramatúrgia de Xicu Masó i Albert Roig a partir de l'obra de Jesús Moncada. Pep Pla, director del CAET, no dissimula l'orgull que sigui el Teatre Alegria, seu del centre, el primer a obrir els escenaris a Moncada, a qui considera "un dels escriptors més importants de la literatura catalana". S'estarà a Terrassa fins al 28 d'octubre. Després anirà al festival Temporada Alta (Teatre de Salt, 3 de novembre) i a Barcelona, on es podrà veure a la Sala Muntaner del 7 de novembre al 2 de desembre. "Digues, sobretot, que el 14 i 15 de desembre la portarem a Mequinensa, on l'esperen amb molta il·lusió, i que també farem una petita gira pels pobles de la Franja", insisteix Pep Pla.

L'espectacle transcorre en un bar de Mequinensa, el poble ofegat pel pantà, omnipresent a l'obra de Moncada. "Hem creat un microcosmos on es poguessin produir les històries i el bar és un lloc on tenen vida pròpia: passen a l'hora de la partida, s'expliquen tot dinant o quan algú es queda tancat dintre, a l'hora de plegar...", diu Xicu Masó, també director de l'espectacle. El text l'han tret d'alguns llibres de contes (Calaveres atònites, Cafè de la Granota, Cabòries estivals, Històries de la mà esquerra...).

Quan li va arribar el projecte, en va quedar enamorat: "Quan estableixo una excitació davant d'alguna cosa, tinc ganes de fer-la meva, de manera que vam traduir els contes al llenguatge teatral".

Hi ha un personatge, el Secretari del Jutjat -"un bombonet", en paraules de Joan Anguera, el seu intèrpret-, que acompanya l'espectador pel poble, enllaçant les històries que tenen un protagonista comú: el riu que es va convertir en pantà. "El paisatge de fons de l'obra de Moncada és la pèrdua, aquesta Mequinensa sota l'aigua. Primer ens la fa disfrutar, ens fascina perquè el text és molt divertit i està farcit de petits detalls, i després tot aquest món desapareix, com tantes altres coses que desapareixen, dintre i fora de Mequinensa. Hem intentat reproduir aquesta sensació", diu Masó.

El poblat d'Astèrix

Masó va anar a conèixer la nova Mequinensa: "És un lloc molt especial, hi ha moltes coses circulant a l'aire. Una mica tens la sensació d'arribar al poblat d'Astèrix, aquell lloc que, malgrat tot, conserva els orígens". Mequinensa pertany jurídicament a Saragossa, però conserva un català molt local que també es parla a l'obra, que combina el català oriental amb l'occidental".

De fet, no va anar sota les aigües: "Estava al límit. No sé si s'hagués pogut salvar, però hi ha qui diu que estava ple d'esquerranosos que treballaven a les mines i d'anticlericals, i que van intentar separar-los. Però fins i tot així es van organitzar en cooperatives i van crear ells mateixos el nou poble!".

Rosa Moncada, germana de l'autor, ha participat en la construcció de l'espectacle des del principi. "Em venia molt de gust, la seva absència és molt forta. Primer tenia una mica de por que caiguessin en un punt que no correspongués a la seva gràcia. Però han agafat el tarannà de Jesús molt bé, tot i no conèixer els costums del poble. Fa riure molt i colpeix, també, n'estic molt orgullosa", diu.

La sensibilitat de Jesús Moncada toca tothom que s'acosta a la seva obra. La roda de premsa s'ha celebrat a la Societat Coral Els Amics, una mena de bar de poble que té un petit escenari. "Sembla part de l'espectacle!", diu Pep Pla. Rosa Moncada va comentar un detall que se li havia escapat a tothom: "Us heu fixat que aquest carrer on som es diu carrer del Pantà?"