• Imprimir

Entrevista: Carles Batlle L'autor ens parla de 'Trànsits', que divendres s'estrenarà a Barcelona a la Sala Beckett

"Participo als assajos per acabar les obres"

Teresa Bruna

Carles Batlle s'ha inspirat en l''Assaig de càntic en el temple' d'Espriu per escriure 'Trànsits'
JOSEP LOSADA

Amb un posat discret, gairebé tímid, Carles Batlle és un dels autor contemporanis catalans amb forta repercussió internacional. La seva obra Temptació (TNC, 2004) s'ha traduït al castellà, al francès, a l'alemany, a l'italià i al portuguès. Una cosa semblant va passar amb Combat (1995), Suite (1999) i Oasi (2001). Trànsits forma part del cicle Tot un any d'autors catalans que ha emprès la Sala Beckett, una mica la casa de Batlle, perquè hi dirigeix l'Obrador i és "el responsable de la vitalització de la Sala", en paraules de Toni Casares. Trànsits, dirigida per Magda Puyo i interpretada per Manel Barceló, Marc G. Coté, Pep Jové, Maria Molins i Meritxell Santamaria, arriba divendres a Barcelona després del seu pas pel Temporada Alta.

Què explica 'Trànsits'?

Parla de la persona que no acaba de pertànyer a cap lloc, que s'exilia i mai s'arriba a sentir del lloc on va a parar. D'aquell que, si torna, fa nosa i fora no és ningú. Em vaig inspirar en l'Assaig de càntic en el temple, d'Espriu, per la idea del desarrelament. L'argument està construït com un patchwork i juga amb la fragmentació. Són cinc vides independents que coincideixen en un tren. Parlen poc i tots tenen moltes coses ocultes.

Com són els personatges?

Màrius, mena de fil conductor sense ser-ho, és el que de petit es va desarrelar i mai s'ha sentit d'enlloc. Viu com si visqués en el tren, d'una banda a l'altra, i arrossega la seva filla en el viatge. Hi ha una dona amb misteri; l'individu jove que, amb una motxilla agafa l'Interail i transita buscant una mena d'ideal; el revisor del tren, que ha viscut sempre en un espai de trànsit i de cop i volta es troba en el dia abans de la jubilació...

Un trànsit també emocional, doncs?

Si, és emocional i vital. Tots estan sotmesos a un dilema que els confronta als altres personatges i han de prendre decisions. Una de les coses de les quals estic més content és que els personatges han fet coses molt gruixudes i, com a públic, empatitzem amb ells. Això genera una contradicció en l'espectador. Però en cap cas és una obra moralista, no guanyen els bons ni perden els dolents. Hi ha una idea d'optimisme sobre un mon nou.

És una metàfora d'Europa?

Això ho diu la Magda [Puyo]. Com que el tren travessa Europa, ella diu que el tren és Europa en el sentit que se salven els més joves, i els grans desapareixen. Podríem dir que hi ha una vella Europa amb les seves velles formes, hi ha una posició irònica cap a la seva música vella... Hi ha un món vell que desapareix i un de nou que continua.

Un professor de dramatúrgia i autor deu deixar l'obra a punt de muntar...

Bé, és una proposta molt escènica des de l'escriptura, les músiques ja estan en el text, així com la divisió entre l'espai realista i l'espai on els personatges expressen el seu pensament. No és un text absolutament obert, d'alguna manera prefigura l'escena. El vaig fer pensant en algú com la Magda, que coneix tots els signes i el podria traduir de manera rica i complexa. Potser s'ha trobat més acotada que en altres muntatges!

Pot canviar un text durant l'assaig?

Sí, i m'agrada molt participar en els assajos de les meves obres, precisament per acabar el text. Estic molt obert a modificar, a reescriure diàlegs, a escoltar propostes... No hi vaig per vigilar. A Trànsits hi he afegit un trosset de text, he canviat una música... I ha estat perquè els assajos m'han portat a un lloc que ho demanava.

¿Funciona bé el cicle 'Tot un any d'autoria catalana contemporània'?

Sí, aviat en farem el balanç. I un altre dels objectius que tenim a la Beckett i a l'Obrador és potenciar els autors joves, no només a nivell català, i buscar una projecció europea. Ara estem organitzant una trobada internacional de xarxes de dramatúrgia. Vindrà el director del festival de Berlín, el del Royal Court Theatre de Londres, els de les societats d'autors del Quebec, de França, Bèlgica, Itàlia, del Festival Bis-Baden... Seran aquí per fer projectes comuns i intercanvi d'autors i obres. A l'Obrador estem fent una feina dia a dia, passet a passet, perquè el que es treballa aquí agafi una altra dimensió, i aquesta és una feina que necessita complicitats. Però mira: de l'última obra que s'ha vist aquí, Molta aigua de Carles Mallol, ja se n'ha fet una lectura a Munic!

I a la cartellera, ¿es nota tot aquest esforç que esteu fent a la Beckett?

I tant que sí! Hi ha força autors catalans a la cartellera i, amb alguna excepció, tots han passat per aquí en un moment o altre. O per la programació, pels cursos de l'Obrador, per lectures dramatitzades... Hi trobaràs Jordi Casanovas, Marc Rosich, Pau Miró... tota aquesta gent ha passat per aquí. Sense penjar-nos medalletes...