• Imprimir

Martínez-Lázaro aborda l'afusellament de tretze noies en la postguerra espanyola a 'Las 13 rosas'

Sang innocent

Ramon Palomeras

L'actriu Verónica Sánchez protagonitza el film 'Las 13 rosas'
A.ZETA

Tretze noies, set de les quals menors d'edat, van ser afusellades la matinada del 5 d'agost de 1939. El seu delicte: ser roges. Minuts abans també havien estat afusellats 43 companys de les Joventuts Socialistes Unificades. Es tracta d'un dels milers de capítols tràgics que la postguerra espanyola ha deixat en herència. En aquest cas la seva història va ser recuperada pel periodista Carlos Fonseca a Trece rosas rojas a partir de les cartes de les protagonistes i del testimoni dels seus familiars.

Doncs ara, enmig del debat de la llei de la memòria històrica, el cineasta Emilio Martínez-Lázaro ha decidit adaptar al cinema l'obscur capítol. A la cartellera a partir de divendres i sota el títol de Las 13 rosas, el director mostra "el salvatgisme i les atrocitats de la postguerra espanyola". "Va ser un acte de venjança, un escarment per assolir l'extermini sistemàtic de l'oposició", apunta el director de Carreteras secundarias, El otro lado de la cama o Los dos lados de la cama.

Museu dels horrors

Martínez-Lázaro tenia motius -i molts- per presentar una cinta crua. Però no s'hi ha acarnissat. "He suavitzat els fets perquè no semblés el museu nacional dels horrors", reconeix. Tampoc no vol entrar en polèmiques que no li pertanyen. No té cap intenció de recuperar la memòria històrica. "Això és cosa dels historiadors", raona. O dels polítics. Sembla que Zapatero en traurà alguna lliçó. "Sí, ja m'ho han dit que està esperant l'estrena", continua amb la rialla a la boca.

Protagonitzada, entre d'altres per Pilar López de Ayala, Verónica Sánchez, Marta Etura, Goya Toledo i Bárbara Lennie, Martínez-Lázaro tenia molt clar què pretenia. "Són les vivències concretes d'uns personatges". Les unes donaven menjar als avis durant els anys de guerra, les altres cobraven els bitllets del tramvia, altres militaven en les Joventuts Socialistes, altres descobrien el primer amor... Fins que els tribunals militars del franquisme van decidir tallar d'arrel la seva innocència.

I això s'ha de denunciar. El cineasta és del parer que "la Guerra Civil ha estat tractada al cine de forma obliqua i tangencial perquè hi ha por a ferir susceptibilitats".