• Imprimir

De Pitarra a Jordi Casanovas, la temporada 2007-2008 aposta clarament per l'autoria catalana amb una cinquantena de textos als teatres públics i privats

Només hi falta Espriu

Teresa Bruna

Jordi Boixaderas protagonitza 'A la Toscana', l'últim text de Sergi Belbel estrenat ahir al Temporada Alta de Girona abans de passar per Frankfurt i el TNC
DAVID RUANO

Representants d'Adetca (Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya) van revelar que durant la temporada 2006/2007 s'ha produït un augment del 23% d'espectacles d'autoria catalana. El balanç és d'un 43%. Hi ha optimisme en les dades, l'augment és real i també ha augmentat l'aforament. Però, ¿són dades realment optimistes? ¿És higiènic que no arribem ni al 50% de presència d'autors de casa? I, si hem augmentat la quota, com estàvem abans? No tenim prou autors? ¿No responen a les expectatives de les sales privades? ¿Els teatres públics fan bé la seva feina?

Són moltes preguntes que no pot contestar el mateix interlocutor. Però les respostes, amb més o menys justificacions, giren al voltant d'una mateixa preocupació: el risc. Les cartelleres ostenten grans espectacles interpretats per catalans però en castellà per atrapar més públic. Això ens faria pensar que un muntatge en llengua autòctona ha esdevingut de risc i que ja podem estar contents amb aquest 43% de l'autoria catalana. Doncs, vet aquí que no ho estem!

Amb tot, la temporada que acabem d'estrenar no va enrere. Daniel Martínez, president d'Adetca, diu que és "la millor temporada que he vist mai". Certament és llaminera i, després de garbellar els títols (només de teatre i a Barcelona), fins i tot l'hem trobat força catalana, amb autors de tots els temps, des de Pitarra fins al brillant i ja no tan emergent Jordi Casanovas. Hi ha una cinquantena de textos catalans. I, de fet, només en faltarà algun de Salvador Espriu.

Els teatres públics

El TNC compleix amb el deute de preservar el Patrimoni. Continua amb el Projecte T6 d'autoria catalana que amb tan bon criteri es va inventar Sergi Belbel, quan encara ni li havia passat pel cap que algun dia seria director artístic. S'hi està treballant Singapur, de Pau Miró; Un fill, un llibre, de Jordi Silva; i Dos de dos, d'Albert Mestres, que s'estrenarà a l'Espai Brossa.

La gran aposta de la temporada és La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. Abans -o després, segons com es miri- hi ha l'obra escrita i dirigida per Sergi Belbel A la Toscana, que si bé no arriba al TNC fins al 8 de novembre, aquest cap de setmana s'ha estrenat al Temporada Alta i està a punt d'aterrar a Frankfurt en català. Per festes tenim El poema de Nadal, de Josep M. de Sagarra, i El tren de somnis, de Jordi Sabatés. En altres registres hi trobem Marta Carrasco, Carles Riba, Toni Rumbau i Sol Picó.

El programa del Teatre Lliure llueix un Assajant Pitarra, de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé, sobre textos de l'autor injustament absent dels escenaris des de fa 20 anys. Per festes tindrà el Circ Cric amb Tortell Poltrona, Après moi, le déluge, de Lluïsa Cunillé, i, ja entrats al 2008, Coral romput, de Vicent A. Estellés. I Cesc Gelabert, Roger Bernat, Carles Santos, David Plana...

El sector privat

Pel que fa a les grans empreses teatrals, la presència de catalans és més petita, però també hi ha menys produccions. El gran teatre de Focus, el Romea, té dues perles importants: El senyor Perramon, de Josep Maria de Sagarra, i Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. També hi ha una creació de Quim Lecina. A la Villarroel, els autors catalans hi entren l'any que ve: Carol López, amb Germanes, i Aquesta tampoc serà la fi del món, de Jordi Casanovas.

Dues empreses més: la productora 3xtr3s prepara el musical La festa, de Joan Gallart, sobre Els Pets, i La Cubana recuperarà el Coliseum com a teatre amb la seva creació Cómeme el coco, negro, en versió actualitzada i dins la celebració dels seus 25 anys.

Als teatres petits, en canvi, per als quals arriscar és tot un luxe, és on hi trobem més autors catalans. Un bon exemple és la Sala Beckett, que continua amb el cicle Tot un any de teatre català contemporani. Queden pendents per estrenar obres de Victòria Szpunberg, Carles Batlle, Pau Miró, Jordi Oriol, Ester Formosa i Benet i Jornet. El Versus manté un projecte semblant: Autories Contemporànies Emergents. El llistat d'autors pendents d'estrena el formen Jordi Cienfuegos, Xavier Durringer, Òscar Mas, Gerard Vázquez i Daniela Feixas.

Pel que fa al SAT!, amb una oferta més propera a la comèdia i el gest, ha programat creacions de Vol.Ras, Agraïts d'Aguantar-nos i Toni Albà. Tots, autories catalanes indiscutibles. I només fins al desembre!

La Sala Muntaner llueix els noms de Jesús Moncada, Lluïsa Cunillé/Paco Zarzoso, Santiago Rusiñol i Vázquez Montalbán, entre una oferta molt variada. Els autors que passaran pel Brossa Espai Escènic són Marc Vilavella, Joan Vinyoli, Albert Mestres i Joan Brossa. El Guasch Teatre, fins al desembre, proposa Apartament per a 3... o quatre, de Moisès Aznar. Les dues sales del Club Capitol tenen en cartell el Mag Lari i, el dia 10, hi entra Carles Flavià amb un nou xou. Per a més endavant està programat Pepe Rubianes, que viu i treballa a Catalunya, i per demostrar que per a la llengua no hi ha fronteres, acaben la temporada amb Entre pocs i massa, una comèdia semieròtica d'Agusti Franch, amb... Conrad Son!

La programació familiar de tots els teatres és, de llarg, la que té el percentatge més elevat d'autoria catalana. Un dia els dedicarem un capítol a part perquè el que de debò és una dada optimista és que aquest sector no consideri el català un risc. Ells sí que tenen el futur... entre bambolines!