• Imprimir

Entrevista: Pep Pla Actor, director i responsable artístic del Centre d'Arts Escèniques de Terrassa. Ha dirigit 'Leonci + Lena', en cartell a la Sala Muntaner

"Terrassa s'ha d'especialitzar en les noves tendències"

Teresa Bruna

Pep Pla, ben al contrari del guru psicòpata que va interpretar a 'Vendelplà', s'aboca al teatre en tants registres com pot
JORDI GARCIA

Pep Pla és una cara coneguda i estimada en el món teatral perquè estima el teatre i s'hi aboca en tots els registres que té a l'abast. És actor, director d'escena i, des de fa poc més d'un any, dirigeix el Centre d'Arts Escèniques de Terrassa (CAET). Aquesta és, però, la seva primera temporada (es va fer càrrec del centre quan va dimitir Oriol Broggi i ja es va trobar bona part de la feina feta). Encara que en un any és difícil concentrar-hi tot el que es voldria, està carregat d'il·lusions.

Quina línia ha seguit la construcció del nou programa del CAET?

En aquesta segona edició tenim previstos tres espectacles. Coincideix que són grans històries teatrals, que ens expliquen grans actors i que són recomanables per a tota mena de públics, de 7 a 207 anys, amb la voluntat de donar aquest servei a tants espectadors com sigui possible. També hem volgut establir complicitats amb altres centres, públics i privats.

Com el Temporada Alta...

Sí. El 3 de novembre anem al Teatre de Salt dins del festival amb l'obra de Jesús Moncada A l'aigua. Crec que és un acte de justícia fer pujar aquest autor als escenaris. No s'havia fet mai i és un escriptor en llengua catalana dels bons, bons que tenim. Ell està molt arrelat al seu poble, Mequinensa, que va ser inundat per les aigües i es va haver que fer un poble nou. Això comporta que els texts desprenguin una certa dosi de tragèdia, però ell els tira endavant amb una ironia i un cinisme que l'omplen de ganes de viure i manifesten una consciència arrelada a la seva terra i alhora universal. L'obra neix d'aquests sentiments.

Després anirà a Barcelona?

Si, a la Sala Muntaner. Aquest any hi portem dues obres. L'altra és El silenci del mar, de Vercors (pseudònim de Jean Bruller). Aquesta ens fa molta il·lusió perquè és el fruit de la primera col·laboració entre els tres centres de creació: el CAET, el CAER de Reus i el CAES-G, de Salt. Com que la part més grossa la portem nosaltres, s'estrenarà a Terrassa i després anirem a Girona i a Reus. Abans de néixer ja sabem que viatjarà als tres pols!

El tercer i últim muntatge, un Pirandello, el dirigeixes tu...

Sí: L'home, la bèstia i la virtut. És una coproducció amb el TNC. Però vull dir que jo ja tenia aquest projecte com a director des de fa temps, eh, abans d'estar al CAET! L'hi vaig ensenyar al Sergi (Belbel) i li va agradar molt. Va ser ell que, quan vaig agafar el CAET, em va dir que si la muntéssim, seria una bona manera de començar les col·laboracions amb el TNC!

Tot això està molt bé, home!

Esclar, però com que és la que tindrà més diners, sembla que m'hagi apalancat la més guapa!

No home, és lícit treballar en condicions. Diu que heu implicat tot el barri perquè la gent vagi al teatre?

Tothom s'ha ofert a col·laborar en la dinamització de la cultura, lligada amb l'oci i la vida nocturna. Hi ha diversos restaurants on es pot anar a sopar després del teatre o a prendre una copa, i hi ha molts bars que s'han ofert a regalar un chupito o la primera copa de cava si s'ensenya el tiquet del teatre. Oferim pàrquing, també, per facilitar la vinguda a la gent de Terrassa i voltants.

En parleu amb les ciutats veïnes a l'hora de fer la programació?

Això seria òptim! Havíem parlat amb el Pep Tugues de Sant Cugat de fer un programa de mà conjunt amb Manresa, Sabadell, Rubí... Però aquestes coses són complexes. A més, com que cada dos per tres hi ha eleccions i canvis, doncs cada vegada representa que inicies les converses de nou. Però seria meravellós, el públic tindria una oferta grandiosa.

Perquè, a banda de les produccions, programeu el teatre Alegria...

Sí, això és una altra responsabilitat que tenim. Comencem temporada amb Pels pèls i després ve Passat el riu de l'Oriol Broggi, amb la Marisa Josa i l'Àngels Poch, totes dues terrassenques! A més, l'Oriol va ser l'antic director d'aquí i jo vull que continuï la col·laboració amb ell. Després vindran les Tres Dramolettes.

Què és la Factoria d'Arts?

És el CAET, però amb un nom més divertit, per interessar un públic més jove. Fem lectures d'autors contemporanis, sobretot catalans; de poesies, xerrades... Ho fem a l'Ateneu Candela, un local on normalment es fa música. Ens agradaria fer-hi representacions de gent tipus Conservas, Sergi Faustino, Amaranto... Poder establir una coproducció amb algun d'aquests grups, ajudar-los a tirar propostes endavant. Penso que seria bo que Terrassa s'especialitzés en les noves tendències, que hi hagués una mena de banc de proves i que Terrassa arribés a ser capdavantera en aquest tipus de propostes. Hem iniciat l'activitat Anem d'assaig i convidem els instituts de tot Catalunya a veure com s'assaja i, al cap d'un mes, a veure la representació ja acabada. Que els nanos puguin parlar amb el director i amb els actors. És una manera de fer que s'interessin pel teatre i que se'l facin seu. Ells són el futur!