• Imprimir

Entrevista: Icíar Bollaín La directora de 'Te doy mis ojos' aborda la desconfiança en la parella a 'Mataharis'

"M'agraden les històries de dones"

Ramon Palomeras

Icíar Bollaín estrena demà 'Mataharis', ambientada en el món dels detectius, en aquest cas detectives
VÍCTOR LERENA / EFE

En el context del món dels detectius privats, Mataharis, d'Icíar Bollaín, retrata a través dels problemes personals de les protagonistes i dels casos que investiguen una societat desconfiada on cada vegada és més difícil compaginar, sobretot per a les dones, vida laboral i familiar. I més quan hi ha secrets i manca de comunicació. Protagonitzada per Najwa Nimri, María Vázquez, Nuria González, Tristán Ulloa, Diego Martín i Antonio de la Torre, el film de l'autora de Te doy mis ojos, guardonada amb set Goyas el 2004, i de Flores de otro mundo, arriba avui a la cartellera catalana.

Com ja ha deixat palès en anteriors films, continua abordant les relacions de parella i donant preeminència al món femení sobre el masculí...

Mira, la història del cinema és bàsicament masculina; amb protagonistes masculins, amb directors masculins... i mai ningú no ha clamat al cel. Crec que ja seria hora que no cridés tant l'atenció que les meves protagonistes siguin femenines. No sempre, suposo, faré films amb noies en els rols principals. Simplement explico el que m'agradaria veure si jo fos l'espectadora. Sóc dona i m'agraden les històries de dones.

¿Li ha costat afrontar el projecte després de l'èxit aclaparador de Te doy mis ojos?

Em va pesar com una llosa mentre estava escrivint el guió. Notava molta pressió. Suposo que per l'expectació que hi havia al meu voltant. La gent m'aturava pel carrer preguntant: "Què? Ja estàs preparant alguna altra cosa fantàstica, no?". Em vaig arribar a bloquejar. Fins que no vaig decidir oblidar tot allò que havia fet fins aleshores no vaig començar a escriure amb llibertat i tranquil·litat. Va ser com un alliberament. Sempre em puc equivocar, però havia de mirar endavant; com si fos la primera pel·lícula.

Mataharis, el que se'n diu Mataharis....

Certament, les protagonistes del film són qualsevol cosa menys Mataharis. Serien més aviat Anacletas. Però un títol així no vendria gaire, oi? Ho són tot menys glamuroses. Que si canviar els bolquers, banyar la mainada, els continus maldecaps familiars, els tràfecs a la feina... Evidentment, és un títol irònic; però es tractava de buscar-ne un de sonor, contundent. I, sens dubte, Mataharis ho és, no?

Sembla complicat el món de la parella, oi? I més quan s'ha de compaginar amb la feina...

No t'oblidis dels fills! I del que això suposa per a les dones. Paguem un preu molt alt. De totes maneres, crec que molta gent s'està equivocant. Una cosa és la idea romàntica de l'amor que la literatura i el cinema ens han venut fins a la sacietat i una altra de ben diferent conviure en parella. Com que estem enamorats i ens estimen... Com si només fes falta això per viure en parella! La parella s'ha de cuidar, respectar els espais...

I tenir confiança...

Certament, el tema central del film precisament és la comunicació i la confiança. La confiança és un regal que es dóna voluntàriament sense esperar res a canvi. El problema és que moltes vegades preferim saber a confiar. Només es confia si es tenen proves. Però aquest saber no ens apropa a l'altre. Crec que tothom té els seus secrets, els seus anhels profunds; en definitiva, el seu territori privat, i no crec que s'hagi de compartir obligatòriament amb l'altre, tret, evidentment, que pugui afectar el bon funcionament de la parella.

Per cert, per què va decidir situar l'acció en el context d'una agència de detectius?

Vam llegir una notícia al diari sobre una agència de detectius xinesa formada únicament per noies. Deia que les dones detectius estaven molt capacitades perquè tot el que fem normalment és molt aplicable al treball detectivesc: la intuïció, la paciència, els dots d'observació, el fet de poder estar en diferents coses a la vegada, la capacitat de ser sistemàtiques, d'analitzar la psicologia de l'investigat per preveure el que farà... sense oblidar que les dones tenen un altre gran avantatge, i és que ningú no s'espera que siguin detectius. I ens va semblar curiós. Era un bon context per abordar temes com la confiança, els secrets i les traïcions, no?

Quant hi ha d'autobiogràfic a Mataharis?

Suposo que bastant. Però no deixa de ser el retrat de moltes dones de la meva edat. Tenim estrès perquè volem fer bé la nostra feina, educar els fills, veure la família, els amics, sortir amb la parella... i al final t'adones que no pots amb tot.