• Imprimir

Wayne Wang explora la incomunicació

"No moure la càmera ara és revolucionari"

Bernat Salvà

El realitzador Wayne Wang, ahir a la platja de Sant Sebastià
JUAN HERRERO / EFE

"Molts directors independents joves no han vist Bergman i Antonioni", es lamentava ahir Wayne Wang al Festival de Sant Sebastià. Els dos cineastes desapareguts el mes passat havien explorat sovint la dificultat de comunicar-se entre els éssers humans, i aquest és precisament el tema que planteja la pel·lícula Mil años de oración, que el cineasta de Hong Kong establert als Estats Units va presentar a competició i amb la qual s'afegeix als favorits per a la Concha d'Or.

Es basa en una novel·la de Yiyun Li, que l'escriptora ha convertit en guió. Es dóna la circumstància que la mateixa autora ha escrit el relat en què es basa The Princess of Nebraska, dirigida també per Wayne Wang i presentada a Sant Sebastià fora de competició, a la secció Zabaltegi.

"Jo sóc un realitzador senzill i minimalista -afirma-. Els xinesos han fet gran l'art de la no confrontació, i la meva pel·lícula és una expressió de tot això". Una jove xinesa que viu en un poble dels Estats Units des de fa 12 anys i el seu pare, que s'ha quedat vidu i va a visitar-la, són els protagonistes de la història. La distància que separa els seus mons aixeca una barrera gairebé insalvable entre tots dos, mentre que, paradoxalment, ell fa amistat amb una àvia iraniana que parla un anglès tan desastrós com el seu.

A càmera continguda

"No moure la càmera ha esdevingut revolucionari", diu el cineasta sobre l'austera i continguda realització del film, cosa que li permet "parlar millor de la solitud, de la comunicació i de la falta de comunicació". I també li serveix per transmetre moments plens d'emoció, que s'alternen amb algunes situacions còmiques derivades dels problemes lingüístics que es va trobant. En certa manera, "és com Mr. Bean a Amèrica", bromeja el cineasta.

El mateix Wayne Wang se sent "com un alienígena" a Hollywood. "Quan rodo per als grans estudis, em diuen que sóc massa lent", assegura. Però el públic de Sant Sebastià ha estat comprensiu i, fins i tot, entusiasta amb la seva pel·lícula. Ara bé, hi ha una circumstància que es pot girar a favor o en contra seu de cara al palmarès: Paul Auster, amb qui va treballar a Smoke i Blue in the Face, és el president del jurat.

Matar a todos, un thriller ambientat a l'Uruguai sobre la persecució d'un antic col·laborador de Pinochet, va completar la programació oficial d'ahir. Es tracta d'un estimable exercici de memòria històrica que evita els tòpics però que, cinematogràficament, vola molt més baix que l'exquisit conte xinès que l'acompanyava a la jornada d'ahir.