• Imprimir

El TNC estrena 'La veillée des abysses'

"La rutina és el gran enemic del teatre"

Teresa Bruna

James Thiérrée estrena la temporada del TNC
ALBERTO ESTÉVEZ / EFE

James Thiérrée i la seva Compagnie du Hanneton estrenen avui la temporada del TNC amb un preciós espectacle visual i sense paraules, La veillée dels abysses, un títol tan difícil de traduir com el muntatge de definir. Fugint de la conversió literal, més o menys vol dir vetllant els abismes. El caràcter poètic i humanístic de l'obra i el bany d'èxit que rep allà on es presenta han fet que "la Sala Gran tingui l'honor d'obrir el teló amb aquesta meravella que fa volar la imaginació, en plena sintonia amb les ales que hem escollit com a imatge de la temporada", diu Sergi Belbel.

Thiérrée, que seu a la taula envoltat de les actrius Uma Ysamat, catalana, i Raphaëlle Boitel, totes dues amb ell des dels albors de la companyia fa deu anys, és molt feliç de poder portar el seu espectacle a Barcelona: "És la ciutat d'Uma, és agradable ser a un lloc important per als meus artistes". Però pensa que no cal explicar l'obra. "No faré cap discurs d'un espectacle sense paraules! És una expressió lliure sobre l'escenari. Potser hi ha dansa, circ, teatre i cant, però no és una fusió de disciplines sinó que les utilitzem perquè actuem amb llibertat".

Amb tot, però, dóna prou pistes per captar què hi passa. "És com un viatge. Hi ha imatges i moltes històries, però sense noms. Som un grup que es troba en un lloc i planteja una situació". La seva energia és per al públic: "Vull que cadascú pugui sentir coses diferents, les seves, tant si són angoixes com desitjos. Busco la mirada del públic i la seva identificació amb l'obra, que està plena d'objectes quotidians. Busquem aquesta quotidianitat". Belbel puntualitza que "no hem vist cap cosa igual fins ara", i continua Thiérrée: "No volem imposar cap història perquè seria la nostra i cadascú ha de poder trobar la seva".

Bressol amb bagatge

James Thiérrée va començar molt jove: "De petitó vaig venir a Barcelona amb els meus pares (Victoria Chaplin, la filla petita de Charlot, i Jean-Baptiste Thiérrée) i el seu Cirque Bonjour. Pertanyo a una família que ha treballat per canviar el concepte del circ i obrir-ne un camí cap al teatre. En aquest aspecte ja no he hagut d'investigar res, ja m'ho he trobat fet".

Thiérrée, amb només 34 anys, crea i dirigeix els seus propis espectacles. És un artista multidisciplinari que ha fet des de mag a acròbata, passant per músic i actor de cinema. "Admeto que les meves influències poden venir del cinema, de Peter Greenaway [amb qui ha treballat a Prospero's Book] i també de Carles Santos", de qui és amic personal. La seva família l'ha influenciat menys. "No estic en rebel·lió amb les seves formes artístiques, però intento fer el meu camí. Hi ha paral·lelismes que sortosament s'estableixen d'una manera natural, perquè seria una llàstima no aprofitar aquest bagatge que m'acompanya".

Pel que fa a l'avi, a qui amb prou feines va conèixer, no hi pensa: "Sou vosaltres que hi penseu, el veig en la vostra mirada. Però no lluito contra aquesta ombra gegant sobre meu, no refuso les coses que em travessen. Vaig decidir no deixar-me contaminar ni enarborar la bandera de ser-ne un digne hereu. Ell hi és, visc amb això i no en renego".