• Imprimir

Gracia Querejeta presenta una discreta pel·lícula al Festival de Sant Sebastià, que perd interès a la secció competitiva

Billar sense carambola

Bernat Salvà

La directora espanyola Gracia Querejeta flanquejada per les actrius Maribel Verdú i Blanca Portillo en la presentació del film 'Siete mesas de billar francés'
AFP

Mentre que ahir es parlava encara de la bogeria provocada pel pas de Richard Gere, la secció oficial del Festival vivia la segona jornada consecutiva sense aportacions destacables. Al pas de l'Equador, encapçalen les apostes Promesas del este, de Cronenberg, i Buda explotó por vergüenza, de Hana Makhmalbaf. Amb aquests rivals ho tindrà difícil Gracia Querejeta, que va presentar Siete mesas de billar francés acompanyada del seu pare, el productor Elías Querejeta, i l'ampli repartiment del film.

La pel·lícula presenta dues dones endurides per la vida, interpretades per Maribel Verdú i Blanca Portillo, que es fan càrrec de l'establiment que dóna títol al film. "Vam considerar altres ambients on situar la història -explica Gracia Querejeta-, però vam apostar pel món del billar perquè és molt decadent. Era interessant el repte de les protagonistes d'aixecar el negoci". És "un món molt masculí", però en aquesta pel·lícula manen les dones, davant i darrere la càmera. "En cap cas hem volgut parlar de la guerra de sexes", puntualitza la directora.

Sense escenes de billar, tot i que el motor de l'acció és la creació d'un equip, la pel·lícula combina el drama amb la ironia i l'humor. "M'agrada en el cinema ­diu la directora- i també hi hauria de ser en la vida". Però amb tants personatges, gèneres i conflictes que vol abastar, la pel·lícula s'acaba perdent. I el to televisiu de la realització recorda més un capítol pilot d'una sèrie que una pel·lícula de pes per a un festival internacional.

Exodus és la sisena pel·lícula del director de Hong Kong Pang Ho-cheung. L'impactant inici (un grapat d'homes amb peus d'ànec, banyador i ulleres de submarinisme apallissant un pres a cops de martell) dóna pas a la investigació d'un suposat complot de dones per assassinar homes. Seria favorita a la Concha de Plata al millor pròleg d'un film, premi que, malauradament per a Ho-cheung, no existeix. Tampoc aporta gran cosa l'argentina Encarnación, discret retrat d'una actriu famosa en decadència.