• Imprimir

Tot a punt per a l'estrena en català de 'Tirant lo Blanc' a Berlín, dirigida per Calixto Bieito i música de Carles Santos

"El Tirant tindrà tocs dalinians"

Oriol Serra

Calixto Bieito al teatre Hebbel am Ufer (HAU) de Berlín, on s'estrenarà el 'Tirant'
ORIOL SERRA

Tirant lo Blanc està a punt d'afegir un nou itinerari a la seva extensa col·lecció de rutes. A l'últim cavaller li faltaven els territoris germànics. Dijous arribarà a Berlín de la mà de la Companyia del Teatre Romea, sota la direcció de Calixto Bieito, amb música de Carles Santos i amb la dramatúrgia compartida entre Bieito i Marc Rosich.

L'adaptació teatral del clàssic del segle XV de Joanot Martorell es podrà veure al teatre Hebbel am Ufer de la capital alemanya tres dies consecutius. Després, dos tràilers de Focus emprendran el viatge cap a Frankfurt am Main. Allà es faran tres representacions més (5, 6 i 7 d'octubre) al teatre Schauspielfrankfurt amb motiu de la participació de la cultura catalana com a convidada d'honor a la Fira del Llibre.

Pocs dies abans de l'estrena berlinesa, Calixto Bieito s'ha reunit amb l'AVUI al teatre Hebbel am Ufer (conegut com a HAU) de la capital alemanya. Bieito es confessa un "enamorat" de l'obra de Joanot Martorell i assegura que "és de les més importants de la literatura universal" i "tot i que és poc coneguda, està a l'alçada de Guerra i Pau i d'El Quixot".

"Si no m'agradés l'obra no hauria pogut acceptar l'encàrrec que em va fer Xavier Albertí fa més de dos anys", diu Bieito, tot recalcant que s'ha llegit la novel·la fins a sis vegades.

Calixte Bieito, que es mou pel HAU com si fos a casa seva, assegura que el fet de representar a Berlín abans de l'estrena oficial a Frankfurt "té molt a veure amb la meva amistat amb Matthias Lilienthal", una de les icones del teatre berlinès. Fa tot just un parell d'anys va agafar les regnes del HAU, després d'haver dirigit una altra casa mítica del teatre, la Volksbühne de la plaça Rosa Luxemburg al Berlín Oriental.

2007, l'any del 'Tirant'

Sens dubte, el 2007 serà l'any del Tirant lo Blanc a Alemanya, especialment després que l'editorial Fischer hagi editat la traducció del català a l'alemany, a càrrec de Fritz Volgelgsang. Precisament la traducció jugarà un paper clau en la versió teatral de Bieito, ja que el seu Tirant lo Blanc es representarà en català amb subtítols en alemany. Una fórmula que el director ja ha posat en pràctica en nombrosos espectacles al Regne Unit, Noruega, França i la mateixa Alemanya. "De vegades, la llengua no cal entendre-la. N'hi ha prou amb la sonoritat. Confio més en la sensualitat de les paraules que no pas en la semàntica. M'agrada com sona el català. És una de les millors llengües per estimar. Jo vaig aprendre a fer-ho en català", explica Bieito.

Bieito prefereix no pensar en la transcendència que el seu espectacle tindrà a Frankfurt: "Prefereixo concentrar-me en la meva feina. El més important és que portem el Tirant lo Blanc a Alemanya en català o valencià antic o com li vulguin dir. Pel que fa al registre lingüístic, Bieito diu que ha estat al màxim de respectuós possible amb l'original i destaca "l'excel·lent treball" dels actors i actrius, que "s'enfronten al repte de parlar en català antic amb les dificultats que això suposa".

El Tirant lo Blanc de Bieito consta de dues parts amb una durada de dues hores i mitja. Hi participen 14 actors, amb Joan Negrié en el paper de Tirant, i amb noms de pes com Lluís Villanueva, Mingo Ràfols, Carles Canut, Victòria Pagès o Roser Camí. Destaca la participació de Beth Rodergas, "una cantant pop que al costat de quatre grans veus operísitiques donarà pas a un collage musical". Bieito insisteix en la feina feta al costat del músic Carles Santos, a qui considera "un geni".

"A l'espectacle hi ha molts tocs de surrealisme català, tocs dalinians. Jo m'alimento de la pintura, del cinema, de la televisió i de la fotografia, molt més que no pas del teatre", assegura. L'escenari del HAU tindrà forma de passarel·la i el públic estarà assegut al voltant. Les parets de les llotges del teatre estaran plenes de monitors on es veuran imatges enregistrades com "la lluita del Tirant contra els cotxes al carrer Balmes de Barcelona".

"Tirant lo Blanc és el nostre contemporani perquè des de la foscor de l'Edat Mitjana està veient la fi d'una època i transmet una sensació burlesca i al mateix temps trista i molt rica en sensualitat. I aquests tres punts connecten amb l'europeu occidental", sintetitza un Calixto Bieito convençut que els alemanys es deixaran seduir pel seu Tirant.