• Imprimir

Fum-li a la efa

Margarida Bassols Grup Llengua i Mèdia

L'any 2003 es va crear de nova planta l'Agència Catalana de Notícies, un servei públic amb titularitat de la Generalitat de Catalunya. La seva funció és fornir textos, àudios, fotos i vídeos amb notícies de caràcter català i local als professionals dels mitjans. Per primera vegada, doncs, els diaris, les ràdios i les televisions d'arreu poden accedir a allò que passa en el nostre territori amb eficiència i professionalitat. Una altra cosa és que en sentin la necessitat; però el fet és que ho poden fer. Si tenim en compte el paper fonamental que tenen les agències de notícies, és a dir, decidir què és important per a tots nosaltres, veurem com n'és d'interessant gaudir d'un servei com aquest. Les agències són una mena de "perspectiva visual", de "sedàs" mitjançant el qual veiem la realitat. Tenir una agència de notícies és tenir una perspectiva pròpia.

El periodisme va evolucionar molt durant el segle XX, i ho continuarà fent a cavall de les noves tecnologies. Per exemple, el periodista reporter que s'acostava als esdeveniments, els veia i els narrava ha estat complementat, o substituït en molts casos, pel que retalla o reescriu textos i imatges que li ofereixen agències de solvència contrastada. L'Agència Catalana de Notícies no té la història d'altres agències com Reuters, France Press, United Press o Efe, però segur que trobarà un lloc dins del món globalitzat de la informació i esdevindrà una "eina imprescindible per a la comunicació", com diu el seu eslògan. Entre els professionals catalans, i seguint la moda de la siglització, ja és coneguda com l'ACN.

I, parlant de sigles i lletres, s'han parat mai a pensar per què l'agència espanyola de notícies duu el nom d'Efe, és a dir, s'anomena com una lletra de l'alfabet castellà? La raó és senzilla i empipadora. Aquesta lletra és la primera del nom i del cognom del dictador que la va crear el 1939 a Burgos. I em pregunto i els pregunto: no seria ja el moment de canviar un nom tan connotat? Es podria escollir qualsevol altra lletra de l'alfabet, en queden moltes. Què els semblaria la B de Buenafuente? I la G de Guti? O, si volen, podríem posar-hi la P de Prats, per citar algú del món de la comunicació. Com a mínim serien molt més populars i més inofensives. Ara que mirem de posar ordre en la memòria dels fets passats i que hem enderrocat símbols petris de places i edificis, per què no ens proposem ensulsiar una lletra? Només una. No ha de ser pas tan difícil...