• Imprimir
• Enviar

Els informalius

Bon any 2010... o no

"Les notícies i les valoracions sobre els discursos institucionals sempre es feien un cop havien estat vistos pels ciutadans i mai abans"

Iu Forn

El canvi d'any marca una setmana en què s'ha parlat del discurs institucional de Montilla, del trasllat a Salamanca de l'arxiu Centelles i de Rajoy
AVUI

Iara ve quan jo hauria de desitjar-li un bon any, oi? El problema és que si decideixo fer-ho, potser no l'encerto. Veu la FOTO 1? És una taula amb els principals calendaris vigents al món i que van oferir-nos dijous els TN de TV3. Si se la mira detingudament comprovarà que n'hi ha per triar i remenar. Per tant, si vostè vol jo ara li desitjo bon any 2010, cap problema. Però si no li acaba de fer el pes, el 7 de desembre recordi'm de desitjar-li un bon 1432.

I parlant de balls de dates i d'hores. Observi la FOTO 2. Va ser captada dimecres a 2/4 de 9 de l'informatiu del vespre de Cuatro. Darrere de la presentadora, Sílvia Intxaurrondo, hi ha una imatge del president Montilla durant el seu discurs de Cap d'Any. Tot seria normal si no fos perquè quan aquesta cadena informava del que havia dit Montilla, encara faltava una hora i quart perquè el president ho digués oficialment a través de TV3, la cadena que havia d'oferir el discurs. Fins ara, que jo recordi, les notícies i les valoracions sobre els discursos institucionals sempre es feien un cop havien estat vistos pels ciutadans i mai abans. Una explicació podria ser que Cuatro decidís saltar-se l'embargament, però és que el que van destacar tampoc ho justificava (una notícia embargada és aquella que tu ja tens però que no pots fer pública fins a una certa hora. Normalment l'embargament s'aplica, precisament, a discursos prèviament enregistrats). Què va passar? Va succeir alguna cosa que hauríem de saber? El cas és que TV3 també va saltar-se la norma. A les 21 hores, 45 minuts abans de l'emissió oficial del discurs, el primer titular del TN vespre era el discurs de Montilla. Quatre minuts després, quan van desenvolupar-la com a primera notícia, van passar-nos un primer fragment on Montilla deia allò que "la nostra voluntat d'autogovernar-nos ni comença ni acaba en la sentència" (del Constitucional). Però és que, seguidament van passar-nos un tall del balanç de l'any de ZP parlant també de la sentència del Constitucional, un vídeo sobre la resta del discurs de ZP, un altre vídeo sobre el balanç que també havia fet aquell dia Rajoy i llavors van recuperar Montilla per oferir-nos: 1) el desconcertant fragment en què, en ple discurs suposadament institucional, demanava el vot i 2) el moment en què va vendre'ns el paquet de 30 mesures per reactivar l'economia. Jo, si vol que li digui la veritat, encara ara no entenc res del que va passar ni per què va passar.

Però encara entenc menys el cas dels Centelles Brothers. No entro en el vessant patrioticocultural del tema, sinó en una incomprensible escena vista al TN vespre de dimarts. De sobte, apareix una peça amb els germans omplint un parell de maletes amb el llegat del seu pare, com carregaven les maletes en un cotxe i com, al pla següent, apareixien maletes en mà a la porta del famós arxiu de Salamanca situat al carrer "del Expolio". I, just quan van per entrar-hi, veiem com se'ls acosta un fotògraf i ells s'aturen a parlar-hi. La veu del vídeo, mentrestant, ens explica que "conscients que el pes simbòlic d'ells dos entrant a l'arxiu de Salamanca podia ferir moltes sensibilitats, van optar per la màxima discreció. Van decidir no avisar cap mitjà de comunicació i, quan Sergi Centelles va detectar la presència d'un fotògraf salmantí -que se suposa que és el fotògraf que nosaltres estem veient-, van optar per fer marxa enrere". I, efectivament, veiem tots dos girant cua en direcció a la càmera que grava l'escena. El pla següent és ja del moment del lliurament del material a la directora del centre (FOTO 3). I vostè dirà: "carai, quina poca qualitat té aquest enquadrament...". Bé, és que correspon a l'única gravació existent de tot el procés, la que va fer amb una càmera domèstica el gendre d'un dels germans. Per això en alguns moments del vídeo ens sobreimpressionen un cartellet que diu "imatges cedides per la família". Jo només tinc un dubte: si eren tan "conscients que el pes simbòlic d'ells dos entrant a l'arxiu de Salamanca podia ferir moltes sensibilitats" per què li cedeixen a TV3 la gravació privada del moment en què entren a l'arxiu? Potser per ferir-les?

La FOTO 4 és im-pa-ga-ble. Rajoy disfressat de cuiner i acompanyat per ni-se-sap-quantes-càmeres-de-TV va anar a un menjador social a repartir cocido gallec. Van posar-lo a la secció "trossos de xoriço". Sort que un assessor va estar viu i, després d'un canvi d'ubicació molt hàbil, Rajoy va acabar repartint cansalada.