• Imprimir

La mirada

Rostres dels 'TN'

Toni Vall / tvallka@hotmail.com

M'agrada com ho fa el Carles Prats, la nova cara del TN migdia. És sobri i convincent. Encara li falta una mica de rodatge per no entrebancar-se més del que dicta el decòrum, però la seva narració pausada i equilibrada és agradable d'escoltar. Alguns diran que li falta carisma o personalitat. Jo no tinc ni idea de quasi res però la intuïció i les bones vibracions em diuen que m'agrada com ho fa.

També em motiven les cròniques americanes de l'Antoni Bassas. Trobo que no és necessari que en les connexions en directe digui el nom dels conductors del TN abans d'iniciar el seu relat. Li deu semblar que queda bé això de dir "Doncs sí, Raquel, Barack Obama ha dir que...". Això que ho facin el Ribagorda i el J.J. Santos, que estan encantats d'haver-se retrobat i semblen dos nens jugant al pati de l'escola. Bassas és didàctic sense ser empalagós, sap construir relats interessants. Encara se li nota massa que està buscant el to, l'estil, la mirada pròpia. Però sempre que tinc la tele posada de fons i sento que li donen pas, m'apropo a la sala d'estar i m'hi quedo.

Celebro també que Martí Anglada estigui rondant per Europa central. Tants anys de cap d'internacional se li noten en la veu i també en el posat. Val a dir, però, que mou massa les mans i les seves cròniques són tal vegada concises en excés, com si donés per segur que tothom sap perfectament de què parla. Esclar que prefereixo això que no pas els corresponsals que es posen de perfil i parlen més d'ells mateixos que no pas de la notícia que expliquen.