L'Aphia minuta és un peix de cos comprimit, tirant a transparent i de mida petita que té valor comercial. El seu nom artístic és el de xanguet.
El regne animal -sector aquàtic-, però, no és l'únic a gaudir de les excel·lències del xanguet. La televisió, que menja de tot -i després ho excreta-, també en té, de xanguet. I no en té un, no. Com a mínim, en té dos.
El primer xanguet és valencià. Respon -responia- al nom real d'Antonio Ferrandis, era un actor amb trajectòria feta i ha passat a la història com a Chanquete. Simplement Chanquete, no pas com a Chanquete Ha Muerto.
La televisió que en posseïa l'esperit filmat -TVE- va executar amb una certa regularitat la pràctica de la reposició i va aconseguir una certa destresa en l'art de la resurrecció segurament poc justificada.
I, esclar, ara caic i ara m'aixeco, perquè en Ferrandis té un més que noble successor.
La pregunta és fàcil, però la resposta només la sabran els seguidors empedreïts: exactament, a la sèrie Majoria absoluta quantes vegades l'han tret del prestatge i l'han posat al reproductor, els de Televisió de Catalunya? És Jordi Bosch el Xanguet del Principat?
Que sí, que ja s'entén que és l'estiu, que gairebé totes les cuques viuen -unes amb una qualitat de vida superior a les altres, però ja és això, que la vida és trista en general-, que és una producció familiar, que està raonablement ben feta... Però, coi, que a la Marina Gatell ja se l'ha poguda veure fent d'home atrapat en un cos de dona!
Dimarts, 9 de febrer del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.