• Imprimir
• Enviar

Futbol enllaunat a TV3

Albert Pla Nualart / Filòleg

La crisi i l'etern serial del finançament han deixat TV3 tan escurada que, de cara a l'estiu, ha preparat doble dosi de refregits. Entre altres llaunes en conserva, els dimarts ha repetit alguns partits del gloriós Barça de Guardiola. Poques coses destrempen tant com un partit enllaunat, però té un gran avantatge: et fixes en detalls que la passió emboirava. Per exemple, en la locució de Pere Escobar.

Escobar és un locutor distès i simpàtic. En col·loquial descordat -el que ell gasta-, un tio campetxano. L'altre extrem del perfeccionista i una mica neuròtic Puyal. L'escoltes i sembla que siguis en un bar de barri. Amb taules de marbre i porronet. Seria el paradigma "del català que ara es parla" -a Barcelona, esclar-, si no fos perquè de tant en tant, entrebancat per la norma, diu que un equip "hagués pogut estar el rival del Barça" o que "el joc s'ha capgirat com un mitjó". Fora d'això, "felicita els Nadals", critica el "recullpilotes", creu que "el Madrid aguantarà el tirón" o sentencia que la lesió "no és res de l'altre dijous" amb el mateix aplom que el meu mecànic.

I no ho diu un dia. Això "de l'altre dijous" potser l'hi he sentit 15 vegades. ¿Tant costa dir "de l'altre món"? ¿Fer aquest esforç no li entra al sou? Si això del català va de debò, ¿es pot tolerar a TV3 el que no es toleraria a la BBC? I la culpa més que d'Escobar, que fa pel que es troba, és d'una direcció que ha ignorat durant massa temps que la llengua, en un marc social tan advers, es va deixatant sense cures intensives. Esperem que el canvi d'Escobar per Bernat Soler de cara a la nova temporada sigui un pas en la bona direcció.

Hi ha una tradició, la de Puyal o l'exiliat Bassas, que entén que un locutor no pot parlar com un taxista, que l'estàndard és una convenció que es recrea en cada acte de parla, que cada gir fora de lloc, cada barbarisme sobrer, devalua la llengua de tots, i que el model lingüístic d'un mitjà d'àmbit nacional ha de ser prou genuí i depurat perquè els oients de tots els dialectes s'hi puguin adherir, s'hi trobin bé. No és la d'Escobar.

Però Escobar no és, ni de molt, el pitjor. El pitjor és la F-1 i les barbaritats que s'hi poden arribar a sentir. Unes barbaritats que, diguem-ho tot, sorprenen ben poc en una TV3 que fa escarni del seu mandat de servei públic endarrerint els informatius del cap de setmana perquè no ens perdem cap detall -ni dels entrenaments ni de la cursa- d'aquest circ dels antivalors i l'horterada creat i controlat per un filonazi.