• Imprimir
• Enviar

Entrevista: Josep Carles Rius El degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya valora el repte que suposa la xarxa, si bé afirma que "periodísticament hauria de ser més útil"

"El periodista és el garant de la veritat i la rellevància"

Llorenç Tarrés

El degà dels periodistes, Josep Carles Rius, a les instal·lacions del CPC minuts abans de l'entrevista amb l'AVUI
JOSEP LOSADA

L'AVUI tanca amb Josep Carles Rius la minisèrie d'entrevistes a periodistes que analitzen la seva professió. El degà del Col·legi de Periodistes, en línia amb Rosa Maria Calaf i Llúcia Oliva, diu que "s'ha tocat fons".

Com en entrevistes anteriors: contra la crisi, periodisme. Què n'opina?

Per sortir de la crisi actual, econòmica i de model, hem de tornar a les arrels, a fer periodisme lligat a les necessitats socials. Aquest és l'àmbit teòric, però sovint les empreses prenen decisions que van en altres direccions: la premsa escrita fa fora gent amb experiència, la tele abaixa el llistó per tenir audiència i l'entreteniment esclafa la informació.

Quina conseqüència té, això?

Quan s'obre l'esquerda entre el públic i els mitjans convencionals pren força internet, que permet comunicar directament, sense el paper dels periodistes. Què va passar de l'11 al 14-M? Hi va haver un buit polític -la gent no creia el que deia el poder- i mediàtic, amb alguns mitjans que no van estar a l'altura. La gent es va buscar la vida a través d'internet i SMS, un escenari que es va vendre com una conquesta de la democràcia però que és un retrocés. No es pot dir que no passa res si el periodisme es deteriora, que ja tenim les xarxes socials; algú ha de dir què es veritat, què és rellevant, algú ha d'exercir la crítica. Aquest algú és el periodista.

Quina és la fórmula correcta?

Sense informació plural i contrastada no hi ha democràcia. Calen arguments i reflexions i sobren impactes. Davant realitats complexes no creem la suficient informació per al ciutadà. Per exemple, amb la qüestió de Bolonya han fallat tots els canals d'informació: la universitat no n'ha informat bé i els mitjans no n'han fet el debat necessari. Tot s'ha reduït a imatges d'una manifestació amb els Mossos repartint llenya. Un procés que fa anys que funciona a Europa no pot quedar reduït a l'anècdota.

Calaf diu que en l'era de la informació és quan més mal informats estem.

Hi ha una saturació d'informació, per això crec que el periodista ha de ser el garant de la rellevància. La realitat és molt complexa però l'expliquem a base d'impactes, un contrasentit que deteriora la informació. L'espai de reflexió no té audiència, la premsa està en crisi i els racons interessants d'internet són refugis difícils de trobar. Amb l'agreujant que el periodista viu en la més absoluta precarietat tot i que hauria de ser lliure.

La pèrdua de prestigi és evident.

Sóc d'una generació, la de la Transició, que tenia un prestigi màxim, érem un aliat social en la lluita per la llibertat. Ara som un problema. Hi ha desafecció, no ens veuen capaços d'exercir la crítica. Les causes són múltiples, i algunes són responsabilitat pròpia. Hi ha hagut males pràctiques i és clar que els processos d'autoregulació tenen limitacions. El Col·legi reivindica el CAC, que no té paradigma a l'Estat perquè els polítics no han tingut el coratge de posar regles de joc a les grans cadenes. L'essència de la comunicació, que és la credibilitat, està en perill.

Quina frustració, tot plegat.

En aquest sentit hi ha un dilema. ¿Quan diem a la gent amb vocació que no pot ser periodista? ¿Abans d'entrar a la facultat o quan acabi la carrera? El cas és que el mercat no pot assumir la demanda. També es pot treballar precàriament fins als 30, quan es deixarà la feina per tenir un projecte vital. Des del Col·legi volem que la universitat reflexioni, que surti de la seva bombolla i es miri el mercat. Catalunya té set facultats de periodisme. Són necessàries?

Quin remei proposa?

Canviar el xip, ser emprenedors i crear projectes. Internet podria ser periodísticament més útil del que és. Podria recollir espais d'informació de qualitat. Cada generació té els seus reptes i aquest és el de les noves generacions, fer que la xarxa tingui bon periodisme. Això potser no reporta premis, però hi ha molts periodistes que fan una gran tasca sense ser mediàtics. El mestratge a les redaccions és cabdal, però amb la crisi actual hi ha el risc que es trenqui.

El concepte actual de diari té futur?

Històricament, seu ha sigut el lideratge informatiu tot i no tenir tanta audiència. Marca l'agenda, els enfocaments, està present a primera hora i durant tot el dia, permet aprofundir... Cal mantenir aquests valors a la xarxa. Pel que fa al paper, té futur si fa periodisme. Amb reflexió i crítica, el ciutadà s'implicarà. Potser no amb la tirada d'abans, però sí suficient. Hem de defensar el periodisme. Si després hi ha una derrota, que arribi perquè ha sigut inevitable.