• Imprimir

Quadern de ciutat

Bicidrets i bicideures

Cal fer una passa endavant i equiparar del tot els ciclistes en drets i deures

Lluís-Anton Baulenas

Aquesta setmana entrant se celebrarà al cap i casal la Setmana de la Bicicleta. En portem nou i la veritat és que potser ja no caldria. La bicicleta ja hi és. Està identificada amb el paisatge de la nostra ciutat. Però un cop més, en aquestes convocatòries municipals, trobem a faltar tres eixos bàsics, importants, derivats de la tendència al bonisme de l'actual administració municipal. Primer, el nostre ajuntament victimitza any rere any la bicicleta enfront del cotxe. O el que és més greu, davant del vianant. La bicicleta, els bons. El cotxe, els dolents. Ja n'hi ha prou.

Segon, ben aviat tindrem gairebé 171 quilòmetres de carril bici. En una ciutat congestionada com Barcelona caldrà començar a pensar que les esmentades vies adaptades són per utilitzar-les al màxim. Prou bicis circulant tranquil·lament per la calçada obligant els conductors a fer maniobres impossibles quan tenen al costat un carril bici (cas de la Meridiana) o el tenen a tocar (cas de molts carrers de l'Eixample). Potser començarà a ser necessari concebre el carril bici com una mena de via com les de tren, d'ús obligatori (amb les excepcions que calgui) o, si més no, prioritari (limitant-ne horaris d'ús, exemple). No pot ser que tot un carrer Aragó es col·lapsi perquè hi ha un parell de bicicletes circulant-hi que podrien fer-ho perfectament pel carril de Diputació. Ja és hora, doncs, que tot el món de la bicicleta entengui que, igual que la ciutat s'adapta a la seva presència, ja és hora que la bici regularitzi la seva activitat.

I aquí anem al tercer punt: la legalització. Fins ara se'ns deia des de l'Administració que registrar bicicletes era complex. Però ara ja fa un any que existeix la flamant oficina de la bicicleta, a les instal·lacions de l'Ajuntament de la plaça Carles Pi i Sunyer. Pot registrar-s'hi la bici, però només a efectes de robatori. S'alimenta una base de dades de propietaris i vehicles que en faran més fàcil la recuperació. T'adjudiquen un número i tens una placa que queda adherida a la barra. Sens dubte, és una bona idea? perquè no et robin la barra (poden robar les rodes, el seient, etc.). Però millor això que res. La gran pregunta és: si podem registrar les bicis de manera voluntària a efectes administratius, per què no anem més enllà i fem que aquest registre serveixi per posar multes o, simplement, per obligar a circular amb una pòlissa d'assegurança? Repetim, Barcelona pot estar orgullosa de la implantació de la bici, del seny que mostren els ciclistes en general i de l'atenció que l'Ajuntament hi presta. Per això cal fer una passa definitiva cívica endavant i equiparar del tot els ciclistes urbans, en drets i deures, amb la resta d'usuaris del carrer.