• Imprimir
• Enviar

BARCELONA

Una jutge entreté tot un any el cas de la mort a la L9

Jordi Panyella

El jutjat penal número 1 de Barcelona, dirigit per la magistrada María Elena Iturmendi, té pendent des de fa un any emetre sentència sobre el cas de la mort d'un treballador a les obres de l'estació de Singuerlín de la línia 9 del metro. L'accident va passar el 19 de gener del 2004, el cas va arribar a judici el 29 de gener de l'any passat, i la demora de la jutge en la resolució ha fet possible, fins i tot, que la línia s'inaugurés el passat 13 desembre sense que el tema estigui tancat judicialment.

Tant en l'acusació del cas, que va exercir en solitari la fiscalia, com en les defenses dels acusats, el retard acumulat per la jutge ha generat una gran sorpresa i inquietud, sobretot ara que s'està a punt de complir l'any exacte de la celebració de la vista oral. No consta que durant aquest temps el jutjat hagi patit algun contratemps en el seu normal funcionament, ni que tampoc s'hagi donat cap explicació a les parts sobre el perquè d'aquest demora fora del que es considera normal.

La sentència és especialment esperada perquè el cas va suposar una de les peticions de presó més altes fetes fins ara per la fiscalia especial per a delictes de sinistralitat laboral, dirigida per Raquel Amado. En total es demanen 7 anys de presó per a quatre persones amb responsabilitat en l'execució i el control de la seguretat de l'obra. Estan acusats dels delictes contra el dret dels treballadors i homicidi involuntari.

La vista es va celebrar, encara, a la seu dels antics jutjats -al passeig Lluís Companys- i es va allargar durant dos dies. En la declaració els acusats es van contradir sobre les circumstàncies de l'accident que van causar la mort d'un treballador i greus ferides a un altre. La fiscal va retreure als acusats haver ordenat als operaris treballar "sense les més elementals mesures de seguretat".

El sinistre va passar mentre els operaris treballaven en un encofrat. Aquesta línia es caracteritza per uns vestíbuls i uns accessos a andanes diferents, uns pous de gran diàmetre i profunditat per on discorren diversos ascensors que traslladen els usuaris. Per avançar en la construcció del pou s'excavava, es formigonejava i es posava un encofrat en forma d'anella per ajudar a la solidificació del ciment. En retirar una secció de l'anella, de quatre tones de pes, aquesta va caure i va atrapar els obrers.