• Imprimir

La L9 entra en servei

El túnel més antic

PASSAT · La línia 4 es va inaugurar el 1973, però els túnels de Via Laietana per on passa es van construir el 1908 CURIOSITAT · La línia té dues estacions fantasma, sota l'edifici de Correus i l'antiga seu del Banc d'Espanya a la plaça de la Catedral ACCIDENT · Un gran incendi va endarrerir les obres

Quim Torrent

No es pot parlar de la línia 4 fins al 1973, però el seu origen es remunta a abans de la creació del metro de Barcelona. Els trens de la línia groga tenen l'honor de circular pels túnels més antics de la ciutat al tram que passa sota la Via Laietana. Amb motiu de l'obertura d'aquest gran carrer, previst en el pla Cerdà, el 1908 l'Ajuntament va ordenar construir-hi dos túnels subterranis amb la previsió que tard o d'hora hi passés el metro.

Els trens, però, no van circular per aquest túnel fins al 1926, quan es va obrir el segon ramal del Gran Metro (actual L3). La línia, que arribava llavors fins a Jaume I, es va perllongar el 1932 fins a l'edifici de Correus, on hi havia una estació que encara existeix però que des del 1972 està tancada. De la mateixa època és una estació que es va construir sota la plaça de la Catedral i que mai va arribar a funcionar. L'estació estava situada sota l'edifici del Banc d'Espanya, cosa que ha estat font d'innumerables rumors. S'explicava, per exemple, que cada nit d'aquesta estació sortia l'anomenat tren del diners amb els dipòsits del banc. El cert, però, és que l'estació va quedar a mig fer i no hi ha cap font fiable que indiqui que es va utilitzar per alguns cosa més que de magatzem de material.

No es va començar a parlar de la línia 4 fins al Pla Urgent de 1966, quan es va decidir segregar els dos ramals de l'antic Gran Metro i convertir el túnel de Via Laietana en l'embrió de l'actual línia groga. Les obres van començar el 1970 i van obligar a tancar completament el ramal durant el 1972. El 5 de febrer del 73 es va posar en marxa la línia amb un petit tram de 3.500 metres i sis estacions, entre les quals hi havia la de Gran Via (actual Passeig de Gràcia) i General Mola (ara Verdaguer). Només un any després el metro arribava al barri del Guinardó amb dues noves estacions.

Molt més complicada va ser la posada en marxa del tram marítim de la línia, que havia d'arribar al Poblenou. Els veïns més veterans de la zona encara recorden com el carrer Pujades va estar anys de cap per avall per les obres. Les obres van ser extremadament lentes i van patir múltiples entrebancs. El més greu de tots va ser un gran incendi al costat de l'estació de Ciutadella (actual Vila Olímpica). Amb els anys, els dipòsits de benzina que hi havia a la zona havien anat perdent combustible, que s'havia filtrat al subsòl. El 21 de novembre de 1973, amb el túnel ja acabat, el combustible filtrat es va encendre i va cremar durant gairebé una setmana. L'única manera d'apagar-lo va ser inundant el túnel, que es va haver de reconstruir.

Per tot plegat, l'obertura del tram marítim es va anar retardant fins al 1976. Primer es va arribar fins a l'estació de Barceloneta, per estirar la línia, el 1977, fins a Selva de Mar. Els maldecaps per als veïns del Poblenou, però, no es van acabar amb les obres. Les vibracions i els sorolls que provocava el tren van ser font de constants protestes, fins que, encara no fa tres anys, es va trobar una solució definitiva amb el canvi de la subjecció de les vies. Els responsables de la línia també han hagut de fer front a la pujada del nivell freàtic de les aigües subterrànies. Cada vegada que plovia fort, per les juntes del túnel es filtrava aigua i en moltes ocasions calia suspendre el servei.

A principis dels vuitanta, la línia va rebre una nova empenta i es va allargar pels dos extrems. Primer fins a Via Júlia, on es van construir les actuals cotxeres de la línia. I poc després, des de Selva de Mar fins a La Pau, que ara torna a ser final de la línia groga. La inauguració d'aquest últim tram de línia va ser un dels primers actes oficials conjunts de Jordi Pujol com a president de la Generalitat i Pasqual Maragall com a alcalde de Barcelona. Tots dos, juntament amb Mercè Sala, van ser els encarregats de pilotar el tren inaugural, sense que cap dels viatgers n'hagués de lamentar les conseqüències.