• Imprimir
• Enviar

PATRIMONI

La llei de la memòria pot tornar el penis als voluntaris catalans

| La restauració del monument als soldats catalans de la Primera Guerra Mundial es pot acollir a la llei de la memòria històrica | El franquisme li va tapar els genitals amb un pàmpol i en va treure la inscripció

Maria Favà

A l'esquerra, el bronze de la Ciutadella. A dalt, el model de guix
C. CALDERER / ANNA PONS (MNAC)

Al Parc de la Ciutadella, a pocs metres del Parlament de Catalunya, hi ha una escultura de bronze sobre pedestal de pedra que, d'acord amb la llei de la memòria, hauria de ser també amnistiada, eliminats els afegitons franquistes i restituïda al seu aspecte original, segons reclama l'advocat i historiador Josep Cruanyes. L'escultura és de Josep Clarà i està dedicada als "voluntaris catalans morts per França" a la Primera Guerra Mundial. La placa va desaparèixer a la postguerra, i l'any 1954 a l'estàtua li van afegir una fulla de cep als genitals. El 1986 li van tornar a col·locar una placa que ampliava l'homenatge "als voluntaris catalans morts arreu del món en defensa de la llibertat 1914-1918, 1939-1945". Va ser per iniciativa de l'Amicale des Anciens Guerrilleros Espagnols en France.

Però el pàmpol no l'hi van treure. Se suposa que els genitals, sota la fulla de cep, estan mutilats, però en aquest cas es poden refer perquè existeixen dues versions en guix que es conserven al museu d'Olot. El guix gran, que està lacat, fa 3,40 metres, mig metre menys que el bronze que hi ha a la Ciutadella, i conserva intactes els genitals. Es conserva en el magatzem del museu d'Olot en una gran caixa de fusta.

Durant la Primera Guerra Mundial van morir uns 14.000 catalans que van anar voluntaris a França. Josep Clarà, fill d'Olot, va rebre l'encàrrec de fer-ne un monument quan va acompanyar Manuel Morales, alcalde de Barcelona el 1918, a l'acte de lliurament del títol de ciutadà honorífic de Barcelona a Georges Clemenceau, cap del govern francès. El 1922 Clarà va modelar una primera versió; el 1924 va exposar el model de guix al Salon des Tuileries de París i l'any següent va presentar la versió definitiva a l'Exposició d'Arts Decoratives de París i va guanyar el gran premi.

A Barcelona van voler posar-hi una còpia d'aquell monument a la plaça de Catalunya quan estigués del tot acabada. El 1922 Clarà ja tenia la versió per a Barcelona, pe-rò l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera va deixar aparcat el projecte. El 1930, l'escultor, que aleshores vivia a París, va fer arribar una versió de guix a l'Ajuntament i es va oferir a fer-ne una còpia en bronze per 60.000 pessetes.

L'Ajuntament de Barcelona li va donar llum verda tres anys després, però finalment l'escultura no es va inaugurar fins al 14 de juliol del 1936, que és la festa nacional francesa. El 1952, un grup de falangistes la va cobrir amb una capsa gegant per tapar-li els genitals i un temps després li van tallar els braços. El 1954, encara en vida de Clarà, l'Ajuntament li va posar la púdica fulla de parra.