• Imprimir

Convivència · Els problemes de relació amb els veïns o l'entorn han centrat aquest mes l'atenció de 'La notícia del lector', que després de més d'un any de denúncies recupera queixes històriques que segueixen en vies de solucionar-se

LA NOTÍCIA DEL LECTOR

Tot i l’increment de vigilància, ionquis i estudiants comparteixen els jardins de la Santa Creu
CRISTINA CALDERER

Molt més enllà d'una mica massa de soroll a les nits o d'aquella bossa d'escombraries abandonada a mig replà o, fins i tot, d'aquell gos noctàmbul que es desperta a altes hores de la nit amb ganes de fer-se sentir. Els problemes de convivència amb els veïns que ha denunciat aquest mes La notícia del lector van molt més enllà de les reunions a peu d'escala. Compartir pati amb els ionquis o tenir la convicció que al principal de l'escala hi ha un prostíbul són algunes dels conflictes que a dia d'avui encara busquen solució.

Una mica més de sort han tingut els veïns de Can Sant Joan, a Montcada i Reixac, que, després de mesos de protestes pel soroll i el mal estètic del dipòsit de ferralla de l'empresa Traymas, han aconseguit que es faci complir l'ordre de tancament tramitada el 14 de desembre. Més val tard que mai quan es tracta de recuperar la calma entre els veïns.

Els problemes de convivència, però, no només afecten les persones. Al Centre d'Acollida d'Animals de Companyia de Barcelona la sobreocupació fa baixar la qualitat de vida dels gossos que cada cop són més per gàbia i tenen menys temps per passejar. Són veïns a la força.

A més, La notícia del lector ja es comença a notar l'edat i troba vells coneguts per allà on es mou. Els cartells incívics de Vivaldi i companyia celebren el seu primer any de vida amb la secció. Felicitats!

1 Captaires, toxicòmans i estudiants: veïnatge forçat a l'Escola Massana

Els ionquis es multipliquen als jardins de Rubió i Lluch, coneguts com els de la Santa Creu. Així ho han denunciat alguns alumnes de l'Escola Massana que fan servir aquest espai com a pati i han vist com darrerament la convivència s'ha fet més complicada. "Mai hi havia hagut cap problema, fins i tot sabíem els noms dels cinc o sis ionquis que hi havia i teníem un cert bon rotllo amb ells, però en l'últim any han passat de ser cinc a ser 24, i ja no hi ha tan bon rotllo", explicava l'Anna, una alumna de segon de batxillerat que ja està avesada a compartir espai amb les xeringues. Els alumnes alertaven, a més, que la perillositat va més enllà de la imatge del lloc i que ja han vist diversos robatoris.

El director del centre, Ferran Signes, tot i assegurar que aquesta situació ve dels anys 80 i que "no hi ha un neguit diari ni majoritari entre els alumnes", assumeix que és un problema que va a més i explica que la junta directiva de l'escola ha demanat més presència policial. El conflicte, però, no és fàcil de controlar, perquè la Guàrdia Urbana no pot intervenir-hi si no hi ha delicte. No obstant això, asseguren que han incrementat la vigilància a la zona.

2 Més que una sospita per rescindir un contracte de lloguer

Els veïns d'una finca de l'avinguda de la Diagonal estan cansats de rebre trucades a altes hores de la matinada. La seva sospita, que consideren "més que provada", és que a l'entresòl de l'escala s'hi ha instal·lat un prostíbul. Un problema que, un altre cop, topa amb la impossibilitat d'usar la via judicial, perquè falten proves. Segons el districte de l'Eixample, "encara no és clar" que el pis "sigui un prostíbul", tot i que el president de la comunitat recordi anècdotes com la d'un operari que havia d'instal·lar una claraboia a l'entresòl i "una mica més i es troba ficat en un llit perquè l'havien confós amb un client". L'única actuació possible en aquest cas és estirar el tema de les llicències, perquè no es pot desenvolupar cap activitat lucrativa sense llicència municipal i l'entresòl en qüestió no disposa de cap permís per fer-ho. El primer pas és aconseguir proves que demostrin quin és l'ús del pis, perquè no n'hi ha prou amb les sospites veïnals. Fonts municipals asseguren, però, que algunes inspeccions han sigut "bastant fructíferes" i que "s'hi ha detectat alguna cosa". Paciència, doncs, per als veïns de l'immoble que expliquen que, des que fa nou mesos "persones d'origen oriental van llogar l'entresòl, les trucades nocturnes a l'intèrfon es repeteixen cada dia, especialment els caps de setmana".

3 Montcada i Reixac, ni fums ni sorolls

No al costat de casa. Alguns veïns de Montcada i Reixac ja han fet seu aquest lema. Fa uns mesos van fer sentir la seva veu per cridar que estan tips d'aguantar el soroll del dipòsit de ferralla de Can Sant Joan, i fa encara més temps, un altre grup de veïns del mateix barri va començar a alertar que no es volien convertir en "la ciutat dels mals fums", en relació amb les emissions de la fàbrica de ciment Lafarge Asland, situada a només 200 metres del barri.

José Luis Conejero, president de l'associació de veïns del barri de Can Sant Joan, explicava ara fa un any que el dipòsit de ferralla rebia, transformava i reciclava 500 tones de bateries, material informàtic, cables o equips de refrigeració al dia. Unes cent mil tones de ferralla anuals: "Un soroll horrorós!". Els veïns van aconseguir el compromís municipal de fer un estudi sonomètric, els resultats del qual es van endarrerir més enllà del que estava estipulat, però van ser positius. A principis de mes, la policia local de Montcada i Reixac va procedir a precintar el dipòsit, ja que Traymas havia superat el termini de 60 dies per tancar que li havia concedit una resolució del 14 de desembre de l'any passat firmada pel conseller Francesc Baltasar.

D'altra banda, la Plataforma Antiincineració de Montcada manté la seva campanya contra la cimentera. El proper dimecres tenen previst lliurar a la conselleria de Medi Ambient i Habitatge els plecs de signatures (6.000) dels ciutadans de Montcada que han expressat el seu rebuig al projecte d'incinerar residus. La principal novetat és que per primera vegada el ple de l'Ajuntament, amb l'excepció d'ICV-EUiA, ha donat el vistiplau a un document que preveu negociar per buscar una altra ubicació per a la fàbrica de ciment, després que la Generalitat anunciés la possibilitat que Lafarge fes servir substàncies d'origen biològic com a combustible.

4 Més gossos, més grans, més problemes

Els gossos creixen i el problema també. Ja fa un any que un grup de voluntaris del Centre d'Acollida d'Animals de Companyia es va posar en contacte amb aquesta secció per explicar la situació de "precarietat" que viuen els gossos del centre des que es van abolir els sacrificis. Si el 2007, les queixes es referien a l'aplicació d'una normativa que regula l'activitat dels voluntaris que passegen els animals, que, segons ells, "era excessivament estricta" i anava "en detriment dels animals", el problema de la sobreocupació de les instal·lacions ha tornat a centrar les atencions de l'AVUI. Fa un any es va apuntar com a solució al problema la instal·lació d'un gran parc d'acollida d'animals a Santa Perpètua de Mogoda. No obstant això, aquest mes, l'Associació d'Amics i Voluntaris de la Gossera de Barcelona ha tornat a posar sobre la taula la situació del centre: "Molts gossos de mida gran estan tancats gairebé tot el dia en gàbies que quedarien petites fins i tot a un gos pequinès". El problema, però, és que ara el projecte del nou recinte està aturat, perquè l'Ajuntament de Santa Perpètua no l'accepta.

5 Vivaldi i Mozart, un any amb 'La notícia del lector'

La novetat és Bach. El compositor ha entrat a formar part de l'alineació titular de l'equip de clàssics incívics que, pels volts de Setmana Santa, es passen l'ordenança del civisme pel forro. Ja ho va denunciar l'AVUI ara fa un any, els cartells que anunciaven el concert de la Nova Filharmònica de Colònia -amb Vivaldi, Mozart i Txaikovski com a protagonistes- van aparèixer enganxats arreu fent cas omís a les ordenances de la ciutat, que prohibeixen fixar-los fora de les àrees habilitades. I, a més, ho feien en nom de l'Ajuntament, ja que els cartells portaven el logotip municipal, tot i que el consistori no tenia res a veure amb la celebració d'aquest concert a Sant Felip Neri. El problema s'ha repetit aquest any, amb l'única incorporació de Bach. Aquest cop, però, responsables de l'orquestra han entonat el mea culpa. Tot i això, segueix sense haver-hi sancions, encara que sigui en nom de la Casa Gran.

6 Darrere dels pisos de protecció oficial

Els 12.000 euros anuals que servien com a requisit per accedir al concurs de pisos de protecció oficial del Turó del Sastre, a Montgat, eren totalment insuficients per aconseguir la hipoteca que els oferia Caixa Sabadell. Així ho van denunciar els veïns afectats, que asseguraven que per aconseguir-ho, haurien d'hipotecar el pis dels seus pares. Després de la publicació de la queixa, la immobiliària Impsol va comunicar als afectats que canviava d'entitat financera, ara és la Caixa, i de forma de pagament. En lloc d'afrontar el 20% del valor del pis d'entrada, se'ls ofereix l'opció de pagar el 5% més IVA en un primer moment i el 15% restant quan es faci la hipoteca. "Això ja és una altra cosa", celebren els veïns. La notícia del lector, a més, també ha denunciat la proliferació d'ajuntaments que, com el de Sant Boi, cobren taxes a les sol·licituds de pisos de protecció oficial.

7 Més freqüència, però menys de la desitjada

Els veïns de Vacarisses estan farts d'esperar el tren. Ja fa temps que reclamen a Renfe que incrementi la freqüència de pas de la línia 4 en aquesta estació, ja que el servei es reduïa a un tren cada hora. La companyia ha anunciat ara que n'incrementarà el pas, i que els trens que paren cada dia en aquesta estació passaran de 12 a 17. Tot i la millora, encara no se satisfan del tot les peticions dels veïns, que demanaven arribar a una freqüència de tren cada mitja hora.