• Imprimir

| Centenars de milers de persones surten al carrer per retre homenatge als tricampions | Els jugadors es lliuren desbocats a un espectacular bany de masses

La mare de tots els passadissos

Jordi Cortada

Pep Guardiola s'ho va jugar a tot o res... i li va sortir tot i tres. No volia rua fins després de la Champions, i va tenir l'única concessió del trajecte aeroport - Camp Nou amb desviació fins al carrer Entença el dia després del títol de Copa. Contenció per a l'esclat, com el joc del Barça, amb el risc que no hi hagués esclat. Però n'hi va haver, i triple. I ahir la gent blaugrana li va donar la raó al seu idolatrat entrenador. I va respondre com mai havia fet, al carrer i a l'estadi. Perquè mai havia pogut celebrar... doncs això, el triplet.

De bogeria es pot qualificar la tarda viscuda ahir a Barcelona amb motiu del retorn a Barcelona de l'expedició del Barça. Més d'un milió de persones al carrer, segons les primeres valoracions policials, però oficioses, de Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra, unes 750.000 fets més càlculs per part del cos municipal.

Tant és la quantitat, són les imatges. Des que van canviar d'autocar a la plaça de les Drassanes -van deixar el cobert que els havia dut des de l'aeroport pel descobert per a la rua-, el reguitzell d'impactes va ser constant. Ja Colom, ple a vessar de gent, semblava més un pilar de vuit amb folre i manilles que no pas un monument.

I és que el d'ahir va ser, segurament, el millor passadís que podien rebre els jugadors. El desordenat del passeig Colom, amb milers d'aficionats corrent als costats de la comitiva -a l'autocar dels jugadors el seguia un altre amb un grup d'animació-, el fermament fixat pels cossos de seguretat a la Via Laietana i el massiu, de gernació, que va acompanyar la rua a les places de Catalunya i Universitat, i ja al cor de l'Eixample esquerre i les Corts fins al Camp Nou.

Tres hores i mitja de bany de masses, d'un passadís entregat. Incomptablement millor que el del Mallorca a Son Moix i el de l'Osasuna al Camp Nou, i el previsible de demà a Riazor. Tres passadissos de gespa, per cert.

Interrelació

Entregat, i correspost, perquè els jugadors, especialment Piqué, Alves, Henry, Valdés o Guardiola, no van deixar d'interactuar amb els seguidors. I no només seguidors. Celebrada va ser la incorporació a la rua de dues gorres, una de la Guàrdia Urbana i una altra dels Mossos d'Esquadra; tan celebrada que tots dos capells van arribar a la gespa del Camp Nou. A Guardiola, per cert, li van llançar a la Via Laietana una estelada i la va acomodar ben acomodada a la barana del vehicle.

Bé és cert que l'autocar tenia dos sectors. L'anterior donava per a la reflexió i la intimitat. S'hi va estar estona Cáceres fent onejar una bandera del Barça, i una mica menys Andrés Iniesta, que malgrat l'aparença de hooligan, amb bufandes i banderes pertot, no animava precisament les masses. Els van anar passant pel costat la majoria de companys que necessitaven uns segons de tranquil·litat per fer o rebre una trucada. La zona posterior era la més canalla, sacsejada especialment per Alves, Gudjohnsen i, tan bon punt es va animar, Leo Messi. Zona de ruixades, de picades d'ullet a joves seguidores, algunes molt explícites en les seves peticions, i de bromes, cada cop més perilloses.

I és que no els costava animar-se. Perquè el segon autocar, el del grup d'animació, noliejat per Damm, disposava de caixes de reanimació. I a fe que van circular, les caixes.

De llaunes i rajolins

Dos exemples. Piqué va començar amb doblet de llaunes a les mans, que només de tant en tant feia servir per fer ruixadetes als aficionats; passada una estona de rua ja només ruixava. El segon exemple era dantesc: l'autocar, recobert amb planxes per fer l'estructura del segon pis i la decoració, perdia líquid en quantitats industrials per les juntures de les planxes.

En certa manera, algú diria que toca multa, perquè la farra va ser considerable i faltaven 48 hores per al pròxim partit. Ningú no la cobrarà, però el cert és que per a qui li toqui -del primer equip- resultarà duríssim saltar a la gespa de Riazor per tancar la temporada.

Perquè els jugadors ja tenen el cap a les vacances i, com a molt, a la temporada que ve. Els ho van recordar ni un, ni dos, ni tres sinó molts més culers durant la tarda: la final del 2010 és al Santiago Bernabéu. Missatge per als rebuscats: el gol que va donar la primera Copa d'Europa (Koeman) es va marcar al minut 111, i l'any que ve el club fa 111 anys. Queda bé, no?