• Imprimir

| Tot i la decepció, la selecció d'hoquei valora positivament l'aventura americana i expressa ganes de tornar-hi | En les pròximes edicions es podrà evitar la precipitació en la preparació

Experiència repetible

Jordi Cortada / BARCELONA

Ivan Tibau i Ramon Basiana, capità de la selecció d'hoquei patins i president de la Federació Catalana de Patinatge, amb el trofeu de subcampions
FCP

De Macau, ara fa una mica més de tres anys, en va marxar Catalunya campiona del Mundial B d'hoquei patins però sense saber si tindria continuïtat. No en va tenir. Aquest matí (10.25 h) aterra al Prat procedent de Recife (via Lisboa) com a subcampiona de Sud-amèrica, decebuda, però havent aconseguit una gran victòria: s'ha creat ambient d'equip perquè se seguirà competint. "Hem de disfrutar aquesta normalitat", va ressaltar Ramon Basiana, president de la Federació.

La gènesi d'aquesta selecció no ha estat senzilla. El canvi de dates del torneig (de principis d'agost a principis de novembre) el va situar enmig de la temporada, amb l'OK Lliga funcionant a ple rendiment. Al pacte necessari amb els clubs per no crear anticossos -selecció diplomàtica d'un jugador per equip, amb l'excepció (2) voluntària del Barça, i amb acord bilateral, no per tria unilateral- s'hi afegia la impossibilitat de preparar la cita.

Més condicions

Aquesta impossibilitat va arribar fins al punt que els jugadors tenien jornada el dissabte 27 d'octubre a la nit i estaven citats l'endemà a les cinc del matí al Prat. Un entrenament mediàtic de 45 minuts a Tordera, el dijous 25, i una prova de pista ja a Recife, també de 45 minuts, el dilluns 29 al matí, van ser les úniques sessions de què va disposar Jordi Camps per bastir l'equip.

Al final això s'ha pagat perquè físicament els jugadors s'anaven apagant i, pel que fa al joc, com que Xile i Argentina van obligar l'equip a anar al límit va quedar al descobert la curta elaboració tàctica.

Però, en principi, no tornarà a passar. L'establiment del mes de juliol per a pròximes competicions, i la primera serà a San Juan d'aquí a vuit mesos, aïlla la Copa Amèrica. És a dir, Camps podrà triar els jugadors que consideri oportuns -d'entre els que vulguin sacrificar part de les vacances, esclar- i tindrà uns dies més de preparació.

I de moment la gent s'hi apunta. "Seguirem lluitant per guanyar títols i aconseguir reconeixement. La qüestió és que la gent que vingui, sigui jo o un altre, tingui ganes de defensar aquesta samarreta", va indicar Ivan Tibau. "Jugar campionats amb Catalunya és històric, saps que tens la responsabilitat d'estar representant el nostre país", va afegir el capità de la selecció i del Lloret.

Al cor s'hi van afegir tots els seleccionats. "Jo tinc moltes ganes de tornar a jugar amb Catalunya i quan faci falta", va dir contundent Xavi Lladó, del Blanes. "Ha estat una llàstima no poder portar el trofeu, però continuem a disposició de la pàtria", va reblar el porter del Barça Octavi Tarrés.

L'altra conseqüència positiva de l'experiència s'ha quedat a l'altra banda de l'Atlàntic. "La presència de Catalunya ha donat nivell mundial a la Copa Amèrica, i a més s'ha demostrat que el torneig no havia de ser un passeig per a ningú. Hi ha hagut grans rivals sud-americans", va valorar Armando Quintanilla, president de la Confederació Sud-americana, que ja ni pensa en les reticències inicials, per pressió espanyola, a l'admissió catalana: "Aquest tema està superat".