• Imprimir

Llagosterenques

De vegades no pots evitar sentir-te una ignorant absoluta de la realitat que t'envolta. És el que em va passar l'altre dia, tornant de Llagostera, on havia fet una xerrada a la biblioteca. Us explico per què.

Sílvia Soler

Aquest país té un repte molt important en la immigració, però veient coses com aquesta, estic segura que ens en sortirem

Resulta que l'emissora municipal de Llagostera ha realitzat un programa titulat Dones d'arreu, que dóna veu a dones de diversa procedència que actualment viuen al poble. L'experiència va resultar tan interessant que l'arxiu municipal n'ha fet una publicació.

En aquests pàgines hi confirmo les dades sobre immigració que aproximadament ja coneixia: Llagostera té poc més de 7.000 habitants, dels quals més de 1.000 són estrangers, un 15% de la població. En aquest poblet de la comarca del Gironès, hi ha representades 45 nacionalitats diferents.

Aquestes són les dades que podem trobar si busquem informació sobre el fenomen migratori a Llagostera, però la publicació que tinc a les mans m'ofereix molt més que això. M'ofereix una realitat rica i intensa, teixida amb un munt d'històries personals entendridores, de vegades dramàtiques i sovint amb un final més o menys feliç.

Hi conec la Conny, boliviana, que va venir amb la seva filla d'onze anys, deixant allà el seu marit i el seu fill de sis mesos. Després de molts patiments, ha aconseguit reunir la família. La senegalesa Areta es va casar als setze anys i quan va arribar a Catalunya es va espantar en veure que hauria d'aprendre dos idiomes nous, però ho va fer -en bona part gràcies a les seves filles- i seria feliç si no fos que fa deu anys que no veu la seva mare i les seves germanes. La Miki, de Romania, i la Sayo, de Gàmbia, tenen una cosa en comú : no poden entendre com els catalans fan una cosa tan fastigosa com menjar-se els cargols!! (Jo tampoc ho entenc, que consti, noies.)

La Heklifina va néixer a Holanda, la seva mare va néixer a les illes Moluques i el seu avi era xinès. Es va casar amb un català i té molt clar que ella és llagosterenca. Mireu la Sandra, xilena, besnéta d'exiliat català, que va venir a Catalunya per conèixer les seves arrels. I la pakistanesa Rafia, que ha superat els problemes de comunicació gràcies a les seves cinc filles, una de les quals es diu Montserrat.

Les promotores del programa Dones d'arreu volien generar un punt de trobada de les cultures que conviuen a Llagostera i fer-ho des del punt de vista femení, sovint relegat a segon terme.

Aquest país té un repte molt important en la immigració, però veient coses com aquesta, estic segura que ens en sortirem.