• Imprimir

Els reptes de l'educació (II)

L'avaluació com a repte

Jaume Sarramona

El govern no preveu cap avaluació externa de caràcter oficial en tota l'escolaritat
XAVIER BERTRAL

Sense avaluació seriosa no hi ha qualitat, ni en l'educació ni en cap altre àmbit. Hem avançat força en aquest terreny: participació amb mostra ampliada en el PISA des del 2003, avaluació de competències bàsiques des del 2000..., però ens caldria fer les passes definitives. En el projecte de llei d'educació de Catalunya (LEC) es parla molt d'avaluació, però encara hi ha fortes mancances. Així, l'avaluació del professorat hauria de ser general i no solament per als qui s'hi volen sotmetre. I per això cal que la direcció escolar es professionalitzi de veritat i constitueixi el primer nivell de supervisió del sistema, i alhora que sigui avaluada per la inspecció, i aquesta per l'organisme competent de l'administració. Totes aquestes avaluacions haurien de tenir després un paper decisiu en les respectives carreres professionals.

La LEC no proposa cap avaluació externa en tota l'escolaritat no universitària que tingui caire oficial per a les qualificacions dels escolars. Seguim, doncs, essent una excepció respecte als països avançats. Solament es manté l'avaluació de caire diagnòstic de les competències bàsiques, ara regulada per la LOE, malgrat que Catalunya en fou pionera, perquè l'avaluació anunciada pel govern per als alumnes de sisè de primària tampoc tindrà caràcter vinculant i de fet no es diferencia de les corresponents de competències bàsiques. Hauríem de ser més valents i avançar en una avaluació externa feta seriosament.

En la llei d'educació de Catalunya es diu que es mantindrà la confidencialitat de subjectes, centres i serveis educatius en tot el que fa referència a l'avaluació del sistema. Però aquesta qüestió cada vegada planteja més polèmica social, car les famílies consideren que tenen dret a conèixer les dades indicadores de la qualitat dels centres, tal com ja passa en molts dels països del nostre entorn. I potser ha arribat l'hora de ser més transparents respecte a això, prenent, això sí, les mesures correctores pertinents en la interpretació dels resultats.

En aquesta mateixa línia de rendiment de comptes, està bé que el govern s'obligui a presentar al Parlament un informe sobre el sistema educatiu, com figura en la LEC, però cal que aquesta mesura sigui anual i serveixi per obrir debats seriosos sobre la situació de la nostra educació. Una manera de garantir la seva objectivitat fóra que l'estudi el realitzés un equip extern a la conselleria d'Educació, encara que es fes en el marc de la proposada Agència d'Avaluació.

Aquesta Agència substituirà l'actual Consell Superior d'Avaluació, però la LEC la manté adscrita al departament d'Educació, i el seu president i vocals del consell rector seran designats pel conseller/a de torn. Sorprèn que els actuals partits del govern no apliquin el que demanaven quan eren a l'oposició: que l'organisme responsable de l'avaluació del sistema educatiu depengui del Parlament i que sigui aquest qui designi el seu president. En cas contrari, la independència d'actuació serà sempre dubtosa. Pel que fa a la resta, l'Agència tindrà un paper decisiu en l'avaluació dels centres escolars i el professorat, conjuntament amb la inspecció, de manera que una major clarificació de responsabilitats en aquest terreny sens dubte serviria per evitar possibles conflictes posteriors de competències.

Les propostes d'avaluació sempre desperten reticències arreu, però si es fan prenent totes les garanties pertinents, no hi ha cap motiu per rebutjar-la. El sol fet d'avaluar ja provoca una reflexió, que és el primer pas per a les millores.