• Imprimir

EDUCACIÓ

"Falta molta cultura d'avaluació"

BONES PRÀCTIQUES · Dues escoles amb tradició en aquest camp defensen l'avaluació com a instrument de millora DUBTES · Recolzen que s'avaluï els mestres però recelen que hi hagi mitjans

C. Biosca

Alumnes de primària de l'escola Dolors Monserdà-Santa Pau de Barcelona fent classe dimarts
PERE VIRGILI

La introducció d'una nova cultura d'avaluació com a requisit indispensable per poder retre comptes a la societat (i no en un sentit punitiu, sinó amb l'objectiu de recompensar les bones pràctiques amb més reconeixement social i millors retribucions), és un dels pilars sobre els quals se sustenta la nova llei educativa. La qüestió és delicada perquè suposa endinsar-se en un terreny nou, que crea inseguretat i desconfiança en determinats sectors del professorat, i malgrat que en d'altres sectors aquesta música pot sonar més o menys bé, existeix encara molta incertesa al voltant de com es farà aquesta avaluació, amb quins paràmetres, qui l'executarà... I la pregunta del milió: si es disposarà de prou recursos humans i materials per portar-la a terme en condicions.

Les escoles i instituts que els últims anys han desenvolupat plans interns d'avaluació tant en l'àmbit dels processos d'ensenyament i aprenentatge com de la gestió dels centres no dubten que l'avaluació "és una eina bàsica per poder millorar", explica Monterrat Crivillé, directora del CEIP La Farigola de Vallcarca, un centre que fa deu anys va ser pilot en l'aplicació d'aquests programes.

Aquests plans tenien com a objectiu "introduir elements de reflexió al voltant dels punts forts i els punts febles de l'escola", a partir d'un diagnòstic previ i de la fixació d'uns objectius i unes estratègies de millora que són avaluades al final de cada curs.

Pla estratègic amb control extern

El CEIP Dolors Monserdà-Santa Pau, del barri de Sarrià, acredita també una llarga trajectòria en avaluació interna, que aquest any ha culminat amb la posada en marxa d'un pla estratègic que ha permès incorporar totes les pràctiques que s'estaven realitzant en aquest sentit "sobre la base de dos grans objectius: la millora dels resultats educatius i la cohesió social", indica la directora del centre, Montserrat Marquet.

Per a la posada en marxa d'aquest pla, el departament d'Educació, a través de la Inspecció Educativa, va realitzar el curs passat un diagnòstic de la situació en què estava el centre, amb anàlisi de resultats i documents de funcionament intern que es van completar amb enquestes a mestres, alumnes i pares.

"Si desconeixes quin és el punt de partida no pots fixar objectius, i sense objectius no pots avançar", declara Roser Bassedas, cap d'estudis de l'escola, que reconeix que "l'avaluació és necessària", tot i que remarca que falta encara "molta cultura d'avaluació".

"L'avaluació del professorat no ens espanta, sempre que quedi molt clar qui avaluarà i com", afegeix Bassedas. Aquesta mestra admet que la formació dels mestres no s'ha adequat a la nova realitat dels alumnes i que en l'actualitat és molt important ser competent "emocionalment" per poder aconseguir uns bons resultats. A partir d'aquí, assenyala, "cada escola és un món" i per tant és "fonamental" que l'avaluació dels mestres tingui en compte "l'escenari on es du a terme l'activitat docent". Marquet és de l'opinió que l'avaluació docent serà benvinguda si serveix per "prestigiar" el funcionariat, una paraula que està "molt devaluada".

Falta de personal substitut

La directora de l'escola La Farigola es mostra també partidària que l'avaluació arribi al cos docent. "Comparteixo la filosofia, però dubto que hi hagi prou mitjans per posar-la en pràctica", manifesta Crivillé, que explica que en l'actualitat els mestres que s'estan formant per desenvolupar programes d'innovació i han de sortir del centre per assistir als cursos, de vegades durant tot un dia, no són substituïts per cap altre professor. "Què passarà quan es posi en marxa l'avaluació externa? S'alliberarà els equips directius perquè hi puguem participar?", es pregunta.