• Imprimir

LLIR ENTRE CARDS

La Michelin de 2009

Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com

Ala casa Michelin ja admeten que tenen un problema amb Barcelona. Durant l'última seqüència del meu viatge de noces, a París, vaig tenir una suculenta entrevista amb un dels màxims responsables de la part gastronòmica de la guia i m'ho va reconèixer sense embuts: que l'alt nivell de la cuina de Barcelona i la dolça decadència de la majoria de restaurants parisencs converteixen ja avui en deshonesta la defensa a ultrança que la guia ha fet tradicionalment de la seva capital, i la preponderància que li dóna en detriment de la nostra ciutat. Segons aquests alts responsables de Michelin, sobren moltes estrelles parisenques, per exemple les 2 del Grand Vefour i com a mínim 1 del Taillevent, entre d'altres; i en manquen moltes de barcelonines, com la segona del Drolma, la segona del Comerç 24 o les 2 de cop que es mereixen l'Isidre, el Koy Shunka, i el Dos Palillos. Com a mínim haurien de tenir 1 estrella els restaurants Blau, Can Caba i Murmuri. No em sembla malament que, en cas de dubte, Michelin afavoreixi França, perquè per això és una guia francesa. Però l'ostracisme amb què menyspreen la cuina barcelonina és una estafa en tota regla als seus lectors, i alguns dels màxims responsables de la guia, que m'han demanat que no n'escrigui els noms, són els primers a reconèixer-ho, tot i que no saben gaire què fer. No hi ha a Londres un japonès com el Koy Shunka, ni coneix París l'avantguarda del Manairó. Entre el Blau i l'Atelier hi ha una distància mínima, i l'Inòpia és el gran bar de tapes d'Europa. París és encara superior en servei i en la interpretació del luxe, però això és només qüestió de temps, i de sediment. La tensió creativa és en canvi un afer d'eres, com les glacials, i avui som nosaltres la benaurada terra del desglaç.