Veure passar els meus enemics, en format ja cadàver. Els minuciosos informes per a la direcció sobre els que no treballen i assistir al seu ocàs i marcar al calendari el dia que els acomiaden. Que per fi els Estats salvin bancs i empresaris i no paràsits com fins ara. Que la crisi torni el sistema més vigorós i més sexi, després d'aquests anys de bulímia i d'atròfia i d'estrassa. Els calamars a la romana del Fish, un restaurant/peixateria de l'Illa. La tarda de diumenge a París sense haver de tornar a Barcelona aquella mateixa nit. Parlar per telèfon amb el Valentí Puig. Prendre l'aperitiu amb el Valentí Puig. Dinar amb el Valentí Puig. Sopar amb el Valentí Puig. Prendre copes amb el Valentí Puig. Una amiga suïssa dels meus sogres que preguntada per si era excessiu el preu d'un determinat perfum respongué: "El luxe és el luxe, i punt". Quan ens oblidem d'abaixar la persiana de l'habitació i a mitjanit em desperto i veig com entra la llum de la lluna al celobert i la seva respiració és el ritme de la fosca. Obrir l'armari i veure-hi tot aquell bé de Déu de camises blanques. Londres amb ma mare: mig per feina mig per oci, sempre entre setmana. Escriure articles que es diguin "Coses que m'agraden". Els jets privats que ens allunyen de la humiliació de l'aviació comercial, dinar amb l'Artur Mas i dinar amb el Joan Puigcercós i que algun dia fos habitual que dinessin tots 2. El vi blanc Calcari, la témpora de gambes del Murmuri, les muntanyes russes a les fosques i planejar viatges tot prenent gintònics. El bar del Ritz de Madrid, el poema Altazor i la pel·lícula de Robert de Niro Una història del Bronx. El Bulli, el Nobu i L'Ambroisie, però això ja ho sap tothom. Els articles del Lluís Bou.
Dimarts, 9 de febrer del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.