• Imprimir

Ocis i passions

Conte de Montjuïc

Toni Vall

"Sents com riu la nit de l'estiu?". Dilluns vaig pensar una vegada més en aquesta rèplica d'A Little Night Music estirat sota la nit de Montjuïc. Al camp de tir a l'arc del costat del castell hi fan cinema des de ja fa uns quants anys. Encara no hi havia anat mai i finalment em vaig decidir.

Sempre m'ha agradat pujar a Montjuïc. Anar al Grec, al Mercat de les Flors, al Poble Espanyol, al MNAC, a la Miró, a la Font del Gat, al parc d'atraccions! És un paisatge de la infància. La meva mare m'hi portava a passejar, de tant en tant, els diumenges. Té alguna cosa d'indret idíl·lic, de conte bucòlic, s'hi respira aire de felicitat i la verdor és intensa. M'imagino una funció de Shakespeare per tota la muntanya. Sí, ja ho sé, ens ve immediatament al cap El somni d'una nit d'estiu, i és per això que al Grec li escau tan bé Shakespeare. És una cosa orgànica, sentimental, no pot ser d'altra manera i així ens agrada.

També de petit vaig visitar el castell un parell de vegades. M'hi portava el meu pare. Tota aquella parafernàlia bèl·lica del seu museu, els soldadets, els canons, les armes, les estàtues... Ara ho han tret i no entenc el perquè. Ai, el castell, el guardià de la ciutat, la torre de guaita. Ens l'han tornat. A mi no em feia gaire falta. Meu ja ho era.

Doncs bé, dilluns hi vaig tornar. El recordava més gran però no tan bonic. Les heures s'enfilen per les parets exteriors i hi projecten una estranya llum. El vam rodejar fins arribar a l'esplanada del tir, i allà, de sobte, tot em va sonar a llibertat. La pel·li que feien era Death Proof, la dolça bestiesa de Tarantino li queia com un guant a aquell devessall de coses maques. Sala Montjuïc és un èxit esclatant, hi havia moltíssima gent, però aquest dilluns la multitud no em molestava. S'hi respirava un insòlit sentit del civisme. Vaig notar que s'hi menjava amb naturalitat, s'hi bevia vi a cor què vols perquè no beure'n era de mala educació, s'hi fumava amb elegància i les pipades eren pur simbolisme. I també s'hi estimava, sí: sobre l'herba i sota la nit s'hi estimava. Jo escoltava la bella noia i també parlava, i ella també callava i també escoltava. I feia una mica de fred, que amb el vi s'apaivagava. El projector es va encendre i quasi dues hores després es va apagar. Però la pel·li seguia. Baixant de la muntanya vaig escoltar la nit de l'estiu. I reia. I vaig riure.