• Imprimir
• Enviar

5 de 5

'Pito pito colorito'

Bibiana Ballbè

M'he passat mitja vida perdent coses. Perdent el mòbil, les claus, la cartera. L'agenda, l'iPod, la càmera. Perdent els nervis, perdent els papers. I l'altra mitja me l'he passat buscant. Buscant les ulleres, el comandament, el rellotge. Buscant noms, dades, records. Ah! La memòria. Injusta justiciera. Qui és el guardià d'aquest misteriós espai d'emmagatzemament? Qui decideix quines dades es filtren? Quines s'ignoren? Quines es guarden? Quines s'eliminen? Com un vigilant de pàrquing de nit, assegut en una cadira de càmping, amb un entrepà en una mà i el diari a l'altra, m'imagino un guardià acomodat al mig del cervell decidint qui passa i qui no. Qui es queda, i qui marxa. Pito pito colorito. Per què recordem poemes, llistes i telèfons totalment inútils i som incapaços de recordar el nostre grup sanguini, la matrícula del cotxe o el nom de la persona que ens acaben de presentar? Al meu guardià li demano que entre pàgina i mossegada, liquidi aquests 5 versos, per colar-ne 5 de nous. 5 x 5.

1. El parenostre. Memòria religiosa. No estic batejada. No he anat a catequesi. No he fet la comunió. Ni la confirmació. No he combregat, n'hi m'he confessat. Mai. Però em sé el parenostre de dalt a baix. De dreta a esquerra. Del dret i del revés. Guardià meu, tu que estàs al meu cervell, deslliura'm d'aquest vers. Amén.

2. El coche fantástico. Memòria fantàstica. Michael Knight, àlies Miquelet Cavaller, mite eròtic dels 80, aconseguia catapultar davant la televisió totes les adolescents del meu poble per recitar a l'uníson la careta de la sèrie més macarrònica de tots els temps. Perdre's un capítol era com quedar-se sense pa amb Nocilla.

3. Les preposicions. Memòria literària. L'abecedari? Dius, d'acord. Les taules de multiplicar? Penses, útils. Ara, les preposicions? I en castellà?!? Absurdes. Així que desfilin una rere l'altra. O una sobre l'altra. O de costat. Que ho facin com vulguin, però a tempo, i per sempre.

4. La Macarena. Memòria petarda. Mira que hi ha cançons al món. I ha hagut de ser aquesta. Ha estat a contracor. Sense voler-ho. Sense ni tan sols adonar-me'n. De veritat. Però s'ha colat. S'ha amagat. I es deu haver enterrat. Per sempre, dins del meu cap.

5. La llista d'EGB. Memòria nostàlgica. De la A a la Z. Del David Albach a l'Anna Zocán. Em sé tots els noms i cognoms dels nens amb qui vaig fer l'EGB. Els veig la cara, el pentinat, els mocs, els grans, l'esmorzar i fins i tot l'embotit. Han passat 15 anys, però passo llista, i tots criden: present!