• Imprimir

Polèmica per una frase de Tardà contra els borbons

Vicenç Relats

El diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà, dissabte en l'acte de les JERC
MARIA ÀNGELS TORRES

La utilització de la frase històrica "mori el Borbó", popularitzada com un crit contra les tropes de Felip V en la seva ocupació militar de Catalunya el 1714, que el diputat d'Esquerra al Congrés Joan Tardà va exclamar dissabte en un acte de les JERC contra la Constitució, va desfermar ahir una nova tempesta política i les crítiques de diversos partits, que se la van prendre com si anés referida al rei Joan Carles I.

El més dur va ser el president del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández, que va demanar que la Fiscalia investigui si les paraules de Tardà poden ser constitutives de delicte i va instar-lo a aclarir "que no va voler proferir cap tipus d'amenaça a ningú". Ciutadans va convidar ERC a deixar les institucions de l'Estat si no hi vol pertànyer.

El president del Congrés, José Bono, amb un to de disculpació, va dir que confiava que el diputat sabria "corregir" les seves paraules, que va atribuir "al seu caràcter a vegades una mica primari". El president del Senat, Javier Rojo, les va considerar "inacceptables" i "una falta de respecte a tothom".

Llamazares ho entén

Només Gaspar Llamazares, d'IU, va recordar que la frase de Tardà l'havia usat històricament el republicanisme català i que no s'havia d'utilitzar per criminalitzar el republicanisme. Les declaracions de Tardà van ser esbombades ahir a la portada dels diaris i als informatius televisius espanyols.

Després d'haver afirmat que els catalans no viuran en plena llibertat fins que no constitueixin la República catalana i d'indicar que "la monarquia borbònica sempre ha estat un obstacle" per a una democràcia plena, Tardà va cloure el seu parlament en l'acte de les joventuts republicanes -on es va cremar un taüt que simbolitzava la Carta Magna espanyola- amb el crit "Visca la República, mori el Borbó!".

Tardà va puntualitzar ahir en un comunicat que la seva frase recordava "metafòricament" un lema del 1714, de la Guerra de Successió, i que es referia "a una crítica a la monarquia com a institució", però no "a una persona física". També va afegir que mai "ha desitjat la mort de ningú" i que la seva "llarga experiència política, sempre en el marc dels valors democràtics i de progrés, així ho avala".