Si tingués una segona vida, Montserrat Nebrera seria cantant. Ja ho va ser de més de jove. Va gravar una maqueta i tot amb tres cançons seves. Eren altres temps. Duia melena, un pin del Che Guevara i un adhesiu dels Països Catalans a la guitarra.
Gossos i Beth / No és nou.
El primer disgust que li va donar a Josep Piqué es va cuinar amb aquesta cançó. Després de la davallada electoral del PP a les eleccions al Parlament, la professora va presentar el seu propi projecte polític. Aquell 13 de març de 2007 a l'Hotel Majestic no va deixar ningú viu. Va demanar que posessin aquesta cançó abans d'iniciar la conferència: "Qui vol entrar en un joc ben diferent? Tu pots, engega de seguida...". Ella ho va fer.
Diego Torres / Color esperanza.
Les autoritats sanitàries adverteixen que entrar al PP pot provocar simpaties cap a l'independentisme. Li ha passat a la diputada: "El PP és una metàfora de Catalunya perquè no és lliure". Se la va fer posar per a la conferència. També després de perdre -o guanyar- al congrés del PP.
Lluís Llach / No és això, companys.
El diagnòstic és greu. Nebrera escolta música subversiva. Ho matisa dient que "la primera nació és la persona" però el quadre mèdic assenyala que la dirigent no progressa adequadament. Flirteja amb el separatisme.
J.M. Serrat / Para la libertad.
Els serveis secrets han descobert que a l'institut ja estava ficada en mogudes polítiques. Abans de destabilitzar Piqué, la Mercedes Sosa catalana feia plorar les companyes de classe fent versions de temes de Víctor Jara o Silvio Rodríguez. Fins i tot va participar en un concurs en un local de Sant Andreu cantant L'estaca. Malauradament, es va equivocar d'estil. El concurs era de rock and roll.
Elio e le Storie Tese / Parco Sempione.
Als anys noranta se'n va anar a Itàlia, on va formar part d'un grup de Bolonya que es deien Sixties i que tocaven cançons melòdiques en anglès. El seu paper es limitava a tocar la pandereta i fer quatre cors. No li venia de nou. Uns anys abans, quan en tenia 21, va formar un duet amb Miguel Comamala que va culminar amb una maqueta de quatre cançons, amb tres temes seus. Llavors ja estava més moderada. Cantava sobre l'amor. Assegura que Eros Ramazzotti no hi va influir. Li agradaven més el Toreros Muertos italians.
Giorgia / E poi.
Amb la música de la predecessora de Laura Pausini va conèixer el món del jazz i una de les seves millors amigues, la Francesca, amb qui encara es veu.
Henry Mancini / Moon river.
Nebrera ha tingut un somni. I no és acabar sent la presidenta del PP, sinó envellir com la seva actriu preferida i cantar en barnús aquest tema de Mancini.
John Barry / Out of Africa.
Nebrera es va estar preparant durant setmanes per ser mare. La llevadora li posava aquest tema perquè es relaxés i respirés com calia. L'entrenament no va servir de res. Al final la criatura va néixer per cesària.
Angelo Badalamenti / BSO Twin Peaks.
A principis dels noranta els teleespectadors es feien una única pregunta: qui coi havia matat Laura Palmer. La dirigent popular era una d'elles. La sèrie de David Lynch la va atrapar. La seva melodia també.
W.A. Mozart / Rèquiem.
La va escoltar en una església a Praga i explica que va ser una "experiència al·lucinant" que no pot oblidar.
Dissabte, 20 de març del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 |