El president del Parlament és un iPodmaníac. Té 4.797 cançons i 1.514 podcasts -arxius de televisió o ràdio- i l'estudi de casa seva, el despatx del Parlament i fins i tot el cotxe adaptats per escoltar el seu iPod de 80 G. És un melòman que té la música ordenada per estils. Malgrat les darreres picabaralles dialèctiques a la cambra catalana, assegura que mai ha tingut la temptació de posar-se els auriculars.
Esquirols / Mots.
Benach és president del Parlament i escolta. Els valors de l'escoltisme, com ara l'amor al país, el respecte a la natura i el servei al pròxim els té molt arrelats. Els acostuma a escoltar quan escriu discursos. El seu famós Visca Catalunya lliure de la investidura podria tenir, doncs, els seus orígens al Collsacabra.
Whiskyn's / Reus.
Per raons òbvies la formació reusenca forma part del seu top ten. Si hagués de destacar un aspecte de la capital del Baix Camp, parlaria del talent. I cita personatges que hi han nascut com Gabriel Ferraté, Lluís Pasqual, Ramon Gomis o Antoni Gaudí. No parla del regidor de la CORI, Ariel Santamaria.
Pep Sala / Un petit moment de dubte.
Tot i que ara s'ho mira des de l'altra banda, deixa clar que "en la política sempre hi ha moments de dubtes". Sosté que en la política catalana encara més, perquè "no tenim Estat i ens trobem en una vacil·lació permanent". ¿Parla de quan Esquerra desfullava una flor amb el sí, el no o l'abstenció amb l'Estatut?
Els Pets / Està plovent.
És un amant de la pluja. De fet, ja fa una pila d'anys va escriure una oda a la pluja en un diari. Abans de ser el president del Parlament, molt abans, organitzava concerts, com a regidor de Cultura. Unes setmanes abans del famós concert de rock català al Sant Jordi, una dotzena de grups, com ara Sau i Sopa, ho van fer al Rock&Reus, però "no se'n va parlar", lamenta -ara menys que quan era regidor.
Yves Duteil / Le soleil sur l'agenda.
Als 10 anys ja tenia parella lingüística. En unes colònies a Montpeller va conèixer un noi francès amb qui encara s'escriu. "Ara ja ho fem per e-mail". El cantant és una recomanació seva. L'amic francès ara és un fan de Llach.
Bruce Springsteen / Your own worst enemy.
En el debat Beatles o Rollings, el president és taxatiu: "Bruce". "Per què? perquè és el Bruce!". No li preguntin si va anar als concerts que va fer al juliol.
Fryderyk Chopin / Polonesa núm. 6 (L'heroica).
Benach toca el piano. De moment no fa audicions. "El toco per distreure'm, perquè ho faig fatal". De la peça de Chopin en destaca que "un piano sol et fa vibrar com una orquestra". Nota de l'entrevistat: "Digues que m'agrada Mozart i així estic en pau amb ell".
Pink Martini / La soledad.
Que tot va relacionat ho demostra aquesta cançó, que comença amb un fragment de Chopin. Un bolero modern que parla d'un amor frustrat. No parla de la seva soledat a la presidència del Parlament. Tampoc té tan lluny els vicepresidents Higini Clotas i Ramon Camp.
Maná / Vivir sin aire.
Tot i que la seva parella lingüística, Mario, li ha encolomat tota la seva col·lecció de música brasilera, el dirigent republicà prefereix els mexicans Maná.
Lluís Llach / Cançó a Mahalta.
Els seus dos poetes preferits són Màrius Torres i Gabriel Ferraté. Del primer, que no és de Reus, es queda amb aquest poema que Llach va versionar en una "combinació perfecta".
Dilluns, 15 de març del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 |