• Imprimir

L'iPod de...

L'exportaveu, amb la Veu

Xavi Tedó

JOSEP LOSADA

Ni Raimon, ni Llach ni Sopa de Cabra. El sector sobiranista de CDC és un fan incondicional de Frank Sinatra. "La resta són aprenents", afirma mentre em fa escoltar una per una les cançons que ha triat. No totes són de la Veu.

F. Sinatra / Fly me to the moon.

Pel secretari general adjunt de CDC, exportaveu al Parlament, Frank Sinatra "és l'únic cantant que existeix", perquè era capaç de "dirigir l'orquestra amb la veu". Encara li brillen els ulls quan explica que va tenir la sort de veure'l en l'únic concert que va fer a Barcelona l'any 1992. Aquest swing li sembla una gran peça, perquè parla de "propòsits que un assumeix que són impossibles".

Jean Gabin / Maintenant je sais.

Potser perquè s'acosta a la cinquantena aquesta cançó li agrada molt en ser una lliçó d'humilitat: "Quan ets jove et penses que ho saps tot i és quan et fas gran que descobreixes el sentit de la vida".

Aretha Franklin / I say a little prayer.

Aquesta cançó d'amor que és una pregària està entre les seves preferides pel seu ritme. Curiosament David Madí la va acabar incorporant com a cançó de la campanya de CiU a les eleccions del 2003 amb l'eslògan Porto Catalunya al cor.

Sebastian Mermaid / Under the sea.

Puig té cops amagats. Com la seva passió pels dibuixos animats. Les pel·lícules de Walt Disney el fan tornar boig. Sobretot els musicals. S'ha comprat tots els clàssics de dibuixos animats en DVD. I una de les seves preferides és La Sirenita i especialment aquest tema que canta el cranc en una simfonia que relata les excel·lències de viure sota el mar, lluny dels perills terrenals.

Fairground Attraction / Perfect.

Fa més de vint anys, Puig i la seva dona van fer el seu particular Tinc bici del Vacances pagades a Holanda. Això sí, amb culots i mallots i sense substàncies psicotròpiques. Que no hi hagués cap port de muntanya hi va contribuir. La banda sonora va ser aquesta.

Gilbert Bécaud / T'es venu de loin.

L'expresident Pasqual Maragall no és l'únic francòfil. El seu pare, exiliat a França, li va encomanar el seu amor per la cultura d'aquest país. I fins i tot allà, Puig és capaç de veure Sinatres. Un d'ells és Gilbert Bécaud. Aquesta conversa entre Jesucrist i uns nens és un record d'infantesa que no pot oblidar.

Nina Simone / My way.

La seva passió per Sinatra no té límits. I de Nina Simone es queda també amb una versió molt singular "cantada a un ritme trepidant" del My way de la Veu. De fet, guarda com un tresor el regal que li va fer una secretària d'un disc amb diferents versions d'aquesta peça.

Mozart / Rèquiem.

La música religiosa també li agrada. I considera que el Rèquiem de Mozart és "una de les coses més brutals que s'han fet mai". No el relaciona amb Sinatra.

F. Sinatra / High hopes.

Quan torna a pronunciar el nom de Sinatra, confessa que en la seva passió pel cantant de Nova Jersey el seu pare hi va tenir molt a veure. Escoltava música fins a altes hores de la matinada i un dels músics de capçalera era Sinatra. El tema, que Kennedy va utilitzar a la seva campanya electoral, considera que és fabulós, perquè relata que "tot és possible si t'ho proposes".

J.M. Serrat / Cantares.

De Serrat es queda amb aquest poema d'Antonio Machado, que qualifica d'obra d'art. "Caminante no hay camino, se hace camino al andar, al andar se hace camino". Cap a la Casa Gran, esclar.