• Imprimir
• Enviar

L'Ipod de...

El pacificador Bruce

Xavi Tedó

FRANCESC MELCION

A la consellera Tura fer exercici no li surt a compte. Si més no a la seva butxaca. Ja ha perdut tres Ipods fent bicicleta de muntanya. Un, en un bot. L'altre, a la mitja part, quan va parar a beure aigua. I l'últim, a la tertúlia fent el vermut. Però la música no s'atura. És una melòmana.

Cançó tradicional / Sur le pont d'Avignon.

La primera cançó la porta a l'exili del seu pare a Montpeller, on es va estar fins al 1950. D'allà es va endur cançons tradicionals franceses que li cantava per oblidar totes les seves penúries, com la mort d'un germà al camp de concentració de Mathausen. "Sóc com sóc perquè la meva família s'hi va implicar molt".

Jaume Sisa / Qualsevol nit pot sortir el sol.

No va flirtejar amb el món dels bolets, però les cançons de Sisa se les sabia totes. "Les drogues eren per evadir-se dels problemes i en teníem massa". De fet, en la seva etapa universitària a la Facultat de Medicina de la UB ja formava part dels comitès d'acció estudiantils.

Tina Turner / Simply the best.

Per a la consellera també és la millor. Considera que és "la veu femenina més potent" i l'admira per la seva "història personal". Desconeixem si en els moments de crisi se la posa per apujar-se la moral. Quan Turner va treure aquesta cançó feia de metge a l'Hospital Clínic. Una professió que continua exercint, perquè "en política sempre estàs de guàrdia". Primícia: "Sóc metge, això de la política és temporal".

Paco Ibáñez / Palabras para Julia.

La vida de la consellera no s'entén sense aquesta cançó. Quan va perdre una persona molt estimada, aquesta peça del cantautor la va ajudar a tirar endavant en una etapa molt dura de la seva vida.

Raimon / Indesinenter.

Aquest poema de Salvador Espriu és un "patrimoni del país, del poble que no es vol sotmetre i s'aixeca" que és un "himne per sortir de la nit". El recita de memòria. No utilitza els mètodes de Chacón. A les mans no hi duu res escrit.

A.L. Vivaldi / Stravaganzza.

Sembla estrany, però una de les filles li ha sortit amant de l'òpera. Per això recomana un autor que, tot i no ser dels més "cotitzats", ajuda a endinsar-se en el món de la música clàssica.

Joan Manuel Serrat i Noah / Es caprichoso el azar.

La delegació de l'AVUI troba a faltar una María Patiño per descobrir a qui va conèixer la consellera un dia per atzar. Algú "que era on no havia de ser" i que "em va veure i la vaig veure entre la gent que anava i venia amb pressa una tarda que anunciava tempesta". Això ho diu Serrat. Després de diversos intents, comodí de telèfon inclòs, passem a la següent cançó.

Bruce Springsteen / Streets of Philadelphia.

"Què faríem sense el Bruce?". Al seu cotxe hi hauria discussió. Quan una de les filles li diu que posi La Oreja de Van Gogh i l'altra demana Manu Chao, DJ Tura pacta amb els dos sindicats juvenils que soni el cantant nord-americà.

Lluís Llach / Al cafè antic.

Posats a triar-ne una del cantant de Verges es queda amb aquesta denúncia de conflictes recents com la guerra de l'antiga Iugoslàvia on "Europa creix sobre els vostres morts" o el de les faveles al Brasil on "encara maten infants i algú ha pagat per cada bala".

Bebe / Ella.

Aquest regal de la seva filla gran l'ajuda els dies que està més baixa d'ànims i li dóna energia. Però li agrada especialment perquè és un cant a les dones que "intenten viure" malgrat tot.