• Imprimir
• Enviar

L'iPod de...

Els camins de l'Estatut

Xavi Tedó

XAVI TEDÓ

Els camins de l'Estatut són inescrutables. I si no, que l'hi preguntin al negociador republicà que porta més de tres anys deixant-s'hi la salut. Més que un viatge a Ítaca, això s'està convertint en un viacrucis cap a Neverland.

Giacomo Puccini / Oh, mio babbino caro.

Paco Lobatón s'hauria quedat sense feina amb Joan Ridao. Si algun dia es perd no malgasteu el temps buscant-lo, el trobareu a Florència. És un enamorat de la Toscana i a la seva capital ja hi ha anat unes quantes vegades. Aquest estiu ha repetit. "Sóc un italianofòbil", diu. Aquesta cançó el porta al Ponte Vecchio, sobre el riu Arno.

Elvis Presley / In the ghetto.

D'aquí a tres dies farà 31 anys que va morir l'Elvis. Ridao encara recorda la nit que va morir a la seva mansió de Graceland. El Rei del Rock tenia 42 anys; l'exportaveu, 10. No es pot treure aquella imatge del cap. Com la de l'Estatut de Mas amb Zapatero.

Cindy Lauper / Time after time.

Quan tenia 16 anys el dirigent independentista se'n va anar un estiu a estudiar anglès a Margate, a prop de Dover. Aquest era un dels hits que sonaven llavors per terres angleses. Va conèixer molta gent, aquell mes de juliol. I més en profunditat una noia amb qui va sortir una pila d'anys i amb qui va aprendre les primeres lliçons d'amor. D'anglès, poc.

Sopa de Cabra / Camins.

El diputat assegura que no ha triat aquesta cançó perquè li recordi com se sentien els republicans amb la reforma de l'Estatut ("camins que ara s'esvaeixen, camins que hem de fer sols..."), però hi veu un "cert paral·lelisme". És un dels fans que no van entendre que els Sopa se separessin sent "l'exponent més interessant del rock català".

Sagi Rei / Right in the night.

Durant la negociació de l'Estatut a Madrid, quan Ridao volava més que els pilots d'Iberia, aquest era el fil musical del pont aeri. L'Estatut l'ha escrit també Sagi Rei. Llàstima que no soni.

Police / Every breath you take.

Ni concert econòmic, ni concerts de Police. No té sort. Tot i ser fan de Sting des de l'adolescència, no l'ha vist mai en directe. No va poder anar al concert que va fer a principis dels vuitanta ni a l'actuació de l'any passat a l'Estadi Olímpic.

Frank Sinatra / My way.

Sí que va poder veure Sinatra a Barcelona poc abans que morís. No, no estava en les millors condicions; "estava tocat i simulava que bevia whisky, però el vaig veure".

Els Pets / Bon dia.

La seva filla el porta de bòlid amb la pel·lícula de Disney High School Musical. També amb El Canto del Loco. Sort que també li agrada aquesta dels Pets.

Espiritual negre / Déu meu quina joia.

Dels 10 anys als 16 ja recorria bona part del país. No ho feia com a polític, sinó com a escolta dels maristes de Rubí.

Silvio Rodríguez / Mi unicornio azul.

Reservem espai. Parla Fidel. Bé, Ridao en boca seva. Després de la caiguda del Mur de Berlín, Carod, Benach, Huguet i ell van anar a l'illa convidats pel govern cubà. Un dia van sopar amb Fidel al Palau de la Revolució. El Comandante encara estava en forma. Els va tenir asseguts des de les vuit del vespre fins a les tres de la matinada. La delegació republicana s'havia après de memòria les dades del PIB català, conscient de l'interès del dirigent per les qüestions econòmiques. Però Fidel va preferir parlar de la temperatura de l'aigua del Mediterrani i de quant costava mantenir un pres a Catalunya.